![\"factors-creixement\"](\"http:\/\/www.revista-portalesmedicos.com\/revista-medica\/wp-content\/uploads\/2-factors-creixement.jpg\")
<\/a>Estructuraci\u00f3 del Treball de recerca:<\/p>\n
0.- Introducci\u00f3 i objectius.<\/p>\n
1.- Primers Conceptes<\/p>\n
1.1.- Que son els factors de creixement?<\/p>\n
1.2.- Com s\u2019apliquen els factors de creixement?<\/p>\n
1.3.- Per que s\u2019apliquen els factors de creixement?<\/p>\n
1.4.- Compatibilitat amb altres tractaments.<\/p>\n
1.5.- Descobriment dels factors de creixement.<\/p>\n
2.- L\u2019aparell locomotor hum\u00e0.<\/p>\n
2.1.- Ossos.<\/p>\n
2.2.- Articulacions.<\/p>\n
2.2.1.- Segons la funcionalitat.<\/p>\n
2.2.2.- Segons la estructura.<\/p>\n
2.3.- M\u00fasculs.<\/p>\n
2.3.1.- M\u00fascul esquel\u00e8tic.<\/p>\n
2.3.2.- M\u00fascul llis.<\/p>\n
2.3.3.- Miocardi.<\/p>\n
2.4.- Sistema nervi\u00f3s.<\/p>\n
2.5.- Articulaci\u00f3 del genoll.<\/p>\n
2.5.1.- Estructura del genoll.<\/p>\n
2.5.2.- Forma dels c\u00f2ndils femorals.<\/p>\n
2.5.3.- Meniscs.<\/p>\n
2.5.4.- Aparell lligament\u00f3s.<\/p>\n
2.6.- Tend\u00f3 d\u2019Aquil\u00b7les.<\/p>\n
3.- Abans del plasma ric en plaquetes.<\/p>\n
3.1.- Massoter\u00e0pia.<\/p>\n
3.2.- Fisioter\u00e0pia.<\/p>\n
3.2.1.- Diagn\u00f2stic fisioterap\u00e8utic de lesions al genoll.<\/p>\n
3.2.2.- Rehabilitaci\u00f3 de lesions al genoll.<\/p>\n
3.2.3.- Diagn\u00f2stic terap\u00e8utic en lesions al tend\u00f3 d\u2019Aquil\u00b7les.<\/p>\n
3.2.4.- Rehabilitaci\u00f3 d\u2019una lesi\u00f3 al tend\u00f3 d\u2019Aquil\u2022les.<\/p>\n
3.3.- Suplements de sulfat de condro\u00eftina.<\/p>\n
3.4.- Infiltracions d\u2019\u00e0cid hialur\u00f2nic.<\/p>\n
3.4.1.- L\u2019\u00e0cid hialur\u00f2nic.<\/p>\n
3.4.2.- Infiltraci\u00f3.<\/p>\n
3.4.3.- Infiltraci\u00f3 d\u2019\u00e0cid hialur\u00f2nic.<\/p>\n
3.5.- Infiltracions d\u2019oz\u00f3.<\/p>\n
4.- Factors de creixement.<\/p>\n
4.1.- Definici\u00f3.<\/p>\n
4.2.- Plasma ric en plaquetes.<\/p>\n
4.3.- Tractament amb plasma enriquit per plaquetes.<\/p>\n
4.3.1.- Com s\u2019obt\u00e9 el plasma?<\/p>\n
4.3.2.- Infiltraci\u00f3 del plasma ric en plaquetes en l\u2019articulaci\u00f3.<\/p>\n
4.4.- Factors a tenir en compte en la realitzaci\u00f3 de la t\u00e8cnica.<\/p>\n
4.5.- Casos en els quals s\u2019empra el plasma enriquit amb plaquetes.<\/p>\n
4.6.- Compatibilitat amb altres tractaments i possibilitats de rebuig.<\/p>\n
4.7.- Cicles de sessions.<\/p>\n
4.8.- Inconvenients.<\/p>\n
5.- Comparativa de les t\u00e8cniques de regeneraci\u00f3 de teixits.<\/p>\n
5.1.- Comparaci\u00f3 segons les lesions que tracten.<\/p>\n
5.2.- Comparativa segons els efectes que tenen en el pacient.<\/p>\n
5.3.- Comparaci\u00f3 segons el m\u00e8tode d\u2019aplicaci\u00f3.<\/p>\n
6.- Part pr\u00e0ctica: estudi de pacients.<\/p>\n
6.1.- Utilitzaci\u00f3 de les t\u00e8cniques.<\/p>\n
6.2.- Utilitzaci\u00f3 de lesions.<\/p>\n
6.3.- Efectivitat de t\u00e8cniques en la reducci\u00f3 del temps de recuperaci\u00f3.<\/p>\n
6.4.- Utilitzaci\u00f3 segons l\u2019\u00e0mbit.<\/p>\n
6.5.- Relaci\u00f3 entre \u00e0mbit i efectivitat.<\/p>\n
6.6.- Motiu per el qual el pacient es sotmet a la t\u00e8cnica.<\/p>\n
7.- Conclusions<\/p>\n
7.1.- Conclusi\u00f3 sobre la utilitzaci\u00f3 de t\u00e8cniques de regeneraci\u00f3 de teixits.<\/p>\n
7.2.- Conclusions sobre la utilitzaci\u00f3 de les t\u00e8cniques segons la lesi\u00f3.<\/p>\n
7.3.- Conclusions sobre l\u2019efectivitat de les t\u00e8cniques en la reducci\u00f3 de temps de recuperaci\u00f3.<\/p>\n
7.4.- Conclusions sobre la utilitzaci\u00f3 de la t\u00e8cnica segons l\u2019\u00e0mbit.<\/p>\n
7.5.- Conclusions sobre la relaci\u00f3 entre \u00e0mbit i efectivitat.<\/p>\n
7.6.- Conclusi\u00f3 del motiu d\u2019utilitzaci\u00f3 d\u2019una t\u00e8cnica.<\/p>\n
7.7.- Conclusi\u00f3 general del treball.<\/p>\n
8.- Webgrafia.<\/p>\n
9.- Bibliografia.<\/p>\n
10.- Agra\u00efments.<\/p>\n
Introducci\u00f3 i objectius<\/p>\n
Tot seguit, es mostrar\u00e0 una comparativa segons diversos criteris de les t\u00e8cniques i la part pr\u00e0ctica del treball: un estudi sobre les t\u00e8cniques de regeneraci\u00f3. A partir d\u2019aquest estudi, hi haur\u00e0 una s\u00e8rie de conclusions.<\/p>\n
Els objectius del TR que em proposo s\u00f3n:<\/p>\n
– Aquest TR vull que sigui una introducci\u00f3 al mon de la recerca medica, biom\u00e8dica i en els \u00e0mbits de qu\u00edmica, biologia entre d\u2019altres. (Objectiu indirecte).<\/p>\n
– Poder elaborar entrevistes amb gent important, practicar la investigaci\u00f3 mitjan\u00e7ant enquestes.<\/p>\n
– Aprendre mes sobre les t\u00e8cniques de regeneraci\u00f3 de teixits i poder esbrinar quina \u00e9s la millor segons diversos criteris.<\/p>\n
– Poder expressar un treball mitjan\u00e7ant una exposici\u00f3 preparada, parlant davant de p\u00fablic i gent. (Objectiu indirecte)<\/p>\n
1.- Primers conceptes<\/p>\n
1.1.- Qu\u00e8 s\u00f3n els factors de creixement?<\/p>\n
– Els factors de creixement s\u00f3n unes prote\u00efnes capaces <\/p>\n
<\/p>\n
d’estimular el creixement i la diferenciaci\u00f3 d\u2019una c\u00e8l\u00b7lula regulant d’aquesta manera, una gran varietat de processos cel\u00b7lulars de cicatritzaci\u00f3, curaci\u00f3 i reparaci\u00f3 de teixits del cos lesionats, com poden ser: ossos, tendons, pell, p\u00e8l, gots sanguinis i diferents parts dels \u00f2rgans interns. Aquestes prote\u00efnes s’uneixen espec\u00edficament a receptors en la superf\u00edcie de la c\u00e8l\u00b7lula on han d’actuar, i acceleren el ritme de la reproducci\u00f3 cel\u00b7lular.<\/p>\n
1.2.- Com s\u2019apliquen els factors de creixement?<\/p>\n
– Els factors de creixement s\u00f3n unes prote\u00efnes que es troben al plasma sanguini del mateix pacient. Els passos a seguir per la extracci\u00f3 dels factors de creixement s\u00f3n:<\/p>\n
1.- Extracci\u00f3 de la sang del pacient mitjan\u00e7ant una punci\u00f3. 2.- Separaci\u00f3 del plasma de la sang mitjan\u00e7ant la t\u00e8cnica de separaci\u00f3 de la centrifugaci\u00f3. Aquesta centrifugaci\u00f3 te unes caracter\u00edstiques especifiques d\u2019acceleraci\u00f3, velocitat i desacceleraci\u00f3 per que el plasma resultant sigui l\u2019\u00f2ptim per dur a terme els factors de creixement, amb una quantitat de gl\u00f2buls blancs i vermells m\u00ednimes. 3.- Una vegada es t\u00e9 el plasma ric en plaquetes, aquest s\u2019insereix mitjan\u00e7ant una punci\u00f3 al pacient a la zona en la qual est\u00e0 la lesi\u00f3 i la qual es vol reparar.<\/p>\n
1.3.- Per qu\u00e8 s\u2019apliquen els factors de creixement?<\/p>\n
– Els factors de creixement s\u2019apliquen per que la recuperaci\u00f3 del pacient despr\u00e9s d\u2019una lesi\u00f3 sigui millor, i la rehabilitaci\u00f3 d\u2019aquest sigui menys dolorosa i m\u00e9s curta. Es poden aplicar tant en esportistes com una lesi\u00f3 quotidiana. Fins i tot, poden aplicar- se quan no hi ha lesi\u00f3, nomes com a prevenci\u00f3 davant d\u2019una lesi\u00f3, sense causar cap malaltia ni reacci\u00f3 de cap tipus.<\/p>\n
1.4.- Compatibilitat amb altres tractaments:<\/p>\n
– Un dels punts a favor d\u2019aquesta t\u00e8cnica es la seva completa compatibilitat amb tots els altres tractaments descoberts fins al moment en aquest tipus de lesions. Els m\u00e9s comuns son les infiltracions d\u2019\u00e0cid hialur\u00f2nic, els medicaments regeneradors de cart\u00edlag, l\u2019ozonoter\u00e0pia o el massatge terap\u00e8utic.<\/p>\n
1.5.- Descobriment dels factors de creixement:<\/p>\n
Els factors de creixement no van ser descoberts com es presenten en aquesta t\u00e8cnica, sin\u00f3 que va ser la Dra. Rita Levi- Montalcini. Va determinar que \u00abLes c\u00e8l\u00b7lules nom\u00e9s comencen a reproduir- se quan reben l’ordre de fer- ho\u00bb. Aquesta ordre \u00e9s transmesa per les subst\u00e0ncies que avui anomenem factors de creixement, que es troben principalment al plasma sanguini.<\/p>\n
El descobriment dels factors de creixement derivats de les plaquetes i c\u00e8l\u00b7lules blanques de la sang, va donar llum per explicar el potencial terap\u00e8utic del plasma, i per extensi\u00f3, de la sang pr\u00f2pia del pacient. Si a m\u00e9s els sotmetem a l’acci\u00f3 de l’oz\u00f3 tenim al nostre abast un arma terap\u00e8utica \u00fatil, r\u00e0pida i lliure d’efectes adversos.<\/p>\n
En principi s’aplicava per a reparacions maxil\u00b7lofacials. Aqu\u00ed a Espanya els pioners s\u00f3n Mikel S\u00e1nchez i Eduardo Anitua. Ells van comen\u00e7ar a aplicar- lo al camp de la traumatologia.<\/p>\n
2.- L\u2019aparell locomotor hum\u00e0.<\/p>\n
El nostre aparell locomotor est\u00e0 format per ossos, m\u00fasculs, tendons i lligaments. \u00c9s el que ens permet dur a terme tots els moviments dels nostre cos. L\u2019aparell locomotor es pot subdividir en dos grups:<\/p>\n
– Sistema ossi: Format per els ossos, cart\u00edlags i lligaments de les articulacions. \u00c9s l\u2019element passiu de l\u2019aparell locomotor.<\/p>\n
– Sistema muscular: Format per m\u00fasculs i articulacions. \u00c9s l\u2019element actiu, \u00e9s a dir, el que es mou.<\/p>\n
A m\u00e9s a m\u00e9s d\u2019aquests dos sistemes, \u00e9s necessari la intervenci\u00f3 del sistema nervi\u00f3s del cos, ja que aquest \u00e9s el que produeix la contracci\u00f3 i relaxaci\u00f3 muscular.<\/p>\n
2.1.- Ossos:<\/p>\n
L’os \u00e9s un \u00f2rgan dur, blanc i resistent que forma part de l’esquelet. Est\u00e0 compost principalment per teixit ossi, un tipus especialitzat de teixit connectiu constitu\u00eft per c\u00e8l\u00b7lules i components extracel\u00b7lulars calcificats<\/p>\n
Al principi del desenvolupament embrionari, els ossos s\u00f3n tous i estan formats per un teixit que rep el nom de cart\u00edlag, m\u00e9s endavant sobre aquest teixit es van dipositant sals minerals i calci, donant- li consist\u00e8ncia i transformant el cart\u00edlag en os.<\/p>\n
Despr\u00e9s del naixement, gaireb\u00e9 tot el cart\u00edlag s’ha transformat en os i nom\u00e9s roman en els extrems d’aquest. Aquesta zona de cart\u00edlag permet a l’os cr\u00e9ixer i allargar- se fins a l’edat aproximada dels vint anys, quan aquest teixit desapareix.<\/p>\n
Els ossos proporcionen inserci\u00f3 als m\u00fasculs, protegeixen \u00f2rgans vitals com el cor, pulmons, cervell, etc., aix\u00ed mateix permet el moviment de parts del cos per a la realitzaci\u00f3 de treball, moviment de trasllat, equilibri i altres activitats, establint aix\u00ed el despla\u00e7ament.<\/p>\n
2.2.- Articulacions:<\/p>\n
Una articulaci\u00f3 \u00e9s el punt de contacte entre dos ossos del cos. Es poden classificar segons la seva funcionalitat o segons el teixit de la qual estan formades.<\/p>\n
2.2.1.- Segons la funcionalitat: Es classifiquen en:<\/p>\n
– Diartrosis o m\u00f2bils: El terme diartrosis procedeix del grec dia, \u201cseparaci\u00f3\u201d, i arthron, \u201carticulaci\u00f3\u201d. S\u00f3n les m\u00e9s nombroses en l’esquelet. Es caracteritzen per la diversitat i amplitud dels moviments que permeten als ossos. Posseeixen cart\u00edlag articular o de revestiment en ambdues parts de l’articulaci\u00f3. Es subdivideixen en m\u00e9s tipus depenent dels moviments que permeten dur a terme. Un exemple seria el genoll.<\/p>\n
– Anfiartosis o semim\u00f2bils: Aquest tipus d’articulacions es mantenen unides per un cart\u00edlag el\u00e0stic i presenten una mobilitat escassa, com la uni\u00f3 dels ossos de la columna vertebral.<\/p>\n
– Sinartrosis o imm\u00f2bils: Aquestes articulacions es mantenen unides pel creixement de l’os, o per un cart\u00edlag resistent. S\u00f3n articulacions r\u00edgides, sense mobilitat, com les quals uneixen els ossos del crani, o amb una mobilitat molt limitada, com la uni\u00f3 entre el c\u00fabit i radi.<\/p>\n
2.2.2.- Segons la estructura: Es classifiquen segons el teixit que les formen. – Sinovials: Permeten realitzar una \u00e0mplia gamma de moviments. Les sinovials al seu torn es divideixen en subarticulacions: uniaxials (moviment nom\u00e9s en un eix. Ex: Colze.), les biaxials (moviment en dos eixos. Ex: Articulaci\u00f3 carpometacarpiana del polze) i les multiaxials (moviment en m\u00e9s de tres eixos. Ex: Genoll). – Fibroses: Aquestes articulacions s\u00f3n unions d’ossos en les quals participa un teixit fibr\u00f3s, unint- los. La mobilitat d’aquestes articulacions queda definida per la longitud de les fibres del teixit. Com a exemple, tenim les articulacions del crani les parts de la uni\u00f3 entre el parietal, occipital, frontal i temporal.<\/p>\n
– Cartilaginoses: Aquest tipus d’articulacions es presenta entre cart\u00edlag i os. No permeten tant moviment com les m\u00f2bils. Poden ser sincondrosis quan estan fetes de cart\u00edlag hial\u00ed o s\u00edmfisis quan s\u00f3n de fibrocart\u00edlag.<\/p>\n
2.3.- M\u00fasculs:<\/p>\n
La paraula \u00abm\u00fascul\u00bb prov\u00e9 del llat\u00ed muscular , mus (ratol\u00ed) i culus (petit), perqu\u00e8 en el moment de la contracci\u00f3, els romans deien que semblava un petit ratol\u00ed per la forma<\/p>\n
M\u00fascul \u00e9s cadascun dels \u00f2rgans contr\u00e0ctils del cos hum\u00e0, formats per teixit muscular. Els m\u00fasculs es relacionen \u00edntimament amb l’esquelet (m\u00fasculs esquel\u00e8tics), o formen part de l’estructura de diversos \u00f2rgans i aparells (m\u00fasculs viscerals). La unitat funcional i <\/p>\n
<\/p>\n
estructural del m\u00fascul \u00e9s la fibra muscular.<\/p>\n
La principal funci\u00f3 dels m\u00fasculs \u00e9s contreure’s, per poder generar moviment i realitzar funcions vitals. Es distingeixen tres grups de m\u00fasculs, segons la seva disposici\u00f3:<\/p>\n
2.3.1.- M\u00fascul esquel\u00e8tic o estriat:<\/p>\n
\u00c9s un tipus de m\u00fascul que t\u00e9 com a unitat fonamental el sarc\u00f2mer. \u00c9s el responsable del moviment de l\u2019esquelet, del globus ocular i de la llengua. Est\u00e0 format per les fibres musculars estriades.<\/p>\n
Presenten diversos nuclis a la perif\u00e8ria, un reticle endoplasm\u00e0tic molt desenvolupat (anomenat reticle sarcoplasm\u00e0tic) i un gran nombre de miofibril\u00b7les que es disposen al llarg de la c\u00e8l\u00b7lula i que presenten bandes transversal clares i fosques. La banda A (fosca) esta formada per miosina i actina i te una zona interm\u00e8dia o banda H. La banda I (clara) esta formada per miosina i presenta una l\u00ednia fosca o Z. El sector que es troba entre les dues Z rep el nom de sarc\u00f2mer, i \u00e9s la unitat de contracci\u00f3 del m\u00fascul. La contracci\u00f3 es dona quan un impuls nervi\u00f3s arriba al m\u00fascul, s\u2019allibera Ca2+ des del reticle sarcoplasm\u00e0tic. Aquests ions, juntament a un consum d\u2019ATP, provoquen que el filament de miosina avanci sobre el filament d\u2019actina, provocant aix\u00ed la contracci\u00f3 muscular.<\/p>\n
2.3.2.- M\u00fascul llis:<\/p>\n
El m\u00fascul llis, tamb\u00e9 conegut com visceral o involuntari, est\u00e0 format per unes c\u00e8l\u00b7lules en forma de fus. La seva contracci\u00f3 es duu a terme mitjan\u00e7ant el sistema nervi\u00f3s vegetatiu aut\u00f2nom, aquell que funciona involunt\u00e0riament i sense rebre ordres del cervell.<\/p>\n
Tamb\u00e9 presenta els filaments d\u2019actina i miosina, tot i que la seva contracci\u00f3 \u00e9s totalment diferent a la del m\u00fascul estriat. La seva funci\u00f3 es dur a terme una contracci\u00f3, tot i que m\u00e9s lenta que la del m\u00fascul estriat. Principalment, ajuda al transport de diferents substancies per el cos, com la sang per les venes i arteries, els nutrients al tub digestiu o l\u2019aire a l\u2019aparell respiratori.<\/p>\n
2.3.3.- Miocardi: \u00c9s el teixit que forma el cor. Les seves fibres s\u00f3n semblants a les del teixit muscular esquel\u00e8tic, presenten sarc\u00f2mers, i el m\u00e8tode de contracci\u00f3 \u00e9s igual. La seva principal funci\u00f3 \u00e9s provocar el bombament de la sang per tot el cos, aix\u00ed com l\u2019obertura de les aur\u00edcules i ventricles quan la sang surt o entra del cor. Aquest m\u00fascul necessita molta energia, per que mai para de utilitzar- se, per aix\u00f2 t\u00e9 molts capil\u00b7lars sanguinis. A m\u00e9s, les fibres que formen aquest m\u00fascul, es diferencien de la resta per que, igual que les c\u00e8l\u00b7lules del sistema nervi\u00f3s, tenen un potencial d\u2019acci\u00f3, \u00e9s a dir, poden transmetre impulsos el\u00e8ctrics si \u00e9s necessari.<\/p>\n
2.4.- Sistema nervi\u00f3s: Tot i que no forma part de l\u2019aparell locomotor, es pot veure com interv\u00e9 en el funcionament d\u2019aquest. \u00c9s l\u2019encarregat de dur a terme la contracci\u00f3 del teixit muscular i del moviment de les articulacions. \u00c9s una part imprescindible en el funcionament del sistema locomotor voluntari.<\/p>\n
2.5.- L\u2019articulaci\u00f3 del genoll:<\/p>\n
L\u2019articulaci\u00f3 del genoll \u00e9s la major articulaci\u00f3 del cos i al mateix temps, la m\u00e9s complicada i delicada. En aquesta articulaci\u00f3 \u00e9s possible la flexi\u00f3, l\u2019estirament i la rotaci\u00f3, per\u00f2 nom\u00e9s en situaci\u00f3 de flexi\u00f3. En una posici\u00f3 completa d\u2019estirament, el genoll es troba bloquejat i actua com a columna i \u00e9s capa\u00e7 de suportar tot el pes del cos hum\u00e0. Quan hi ha una flexi\u00f3 d\u2019uns 90\u00ba tamb\u00e9 \u00e9s possible dur a terme una rotaci\u00f3, amb una extensi\u00f3 o flexi\u00f3 menor que decreix.<\/p>\n
2.5.1.- Estructura del genoll:<\/p>\n
El genoll \u00e9s una articulaci\u00f3 m\u00f2bil sinovial multiaxial. \u00c9s l\u2019encarregada d\u2019unir el f\u00e8mur amb la t\u00edbia i el peron\u00e9. A continuaci\u00f3 s\u2019explica l\u2019estructura i funci\u00f3 de cada part.<\/p>\n
2.5.2.- Forma dels c\u00f2ndils femorals:<\/p>\n
Els c\u00f2ndils son l\u2019extrem final de cada os. Els c\u00f2ndils femorals no s\u00f3n circulars totalment. Des d\u2019una perspectiva lateral s\u2019aprecia que s\u00f3n helico\u00efdals. Per aix\u00f2 es pot veure que l\u2019eix de flexi\u00f3 i extensi\u00f3 del genoll no \u00e9s un punt fix, sin\u00f3 que t\u00e9 un recorregut. En el f\u00e8mur es veuen dos c\u00f2ndils: medial i lateral. Com aquests dos no tenen la mateixa curvatura, es distingeixen diferents eixos per a cada c\u00f2ndil. En la posici\u00f3 d\u2019extensi\u00f3 \u00e9s on es presenta el major radi de curvatura, i \u00e9s on el lligament lateral t\u00e9 m\u00e9s tensi\u00f3 i on el f\u00e8mur i la t\u00edbia entren m\u00e9s en contacte. Quan l\u2019articulaci\u00f3 es flexiona, els lligaments laterals es relaxen, fen possible la rotaci\u00f3 dels lligaments. Quan aquesta flexi\u00f3 arriba als 90\u00ba, els components que fan possible la rotaci\u00f3 son majors.<\/p>\n
2.5.3.- Meniscs: Els meniscs tenen una s\u00e8rie de funcions espec\u00edfiques dins de l\u2019articulaci\u00f3:<\/p>\n
– Augmentar la superf\u00edcie de contacte entre el f\u00e8mur i la t\u00edbia.<\/p>\n
– Estabilitzar l\u2019articulaci\u00f3.<\/p>\n
– Transmetre la pressi\u00f3.<\/p>\n
– Amortidor de cops.<\/p>\n
– Construcci\u00f3 juntament amb el fluid sinovial d\u2019un sistema hidr\u00e0ulic que protegeix el cart\u00edlag articular quan hi ha un exc\u00e9s d\u2019esfor\u00e7.<\/p>\n
Els meniscs formen un ap\u00e8ndix m\u00f2bil. El menisc medial te forma de mitja lluna i per mitja de lligaments esta fixat amb m\u00e9s for\u00e7a al f\u00e8mur que al menisc lateral. Aquest \u00faltim te forma circular i llisca m\u00e9s que el medial. Al centre de la cunya \u00e9s la que esta m\u00e9s pobrament alimentada, i \u00e9s per aix\u00f2 que es la primera en sofrir trastorns o lesions.<\/p>\n
Quan hi ha un moviment de rotaci\u00f3 els meniscs es troben fixats al f\u00e8mur i la t\u00edbia gira per sota d\u2019ells. Quan hi ha un moviment d\u2019extensi\u00f3 i de flexi\u00f3 els meniscs es mouen amb la t\u00edbia.<\/p>\n
2.5.4.- Aparell lligament\u00f3s:<\/p>\n
Al genoll hi ha una s\u00e8rie de lligaments que possibiliten els moviments de l\u2019articulaci\u00f3. S\u00f3n els seg\u00fcents: – Creuats: Hi ha el anterior i el posterior. Eviten que l\u2019articulaci\u00f3 vagi cap a dintre o cap a fora. – Laterals: Hi ha el interior i l\u2019exterior. S\u2019encarreguen de que el genoll no es mogui ni a dreta ni a esquerra. – Altres lligaments: Encarregats d\u2019estabilitzar el genoll. Hi ha de dos tipus, els estabilitzadors din\u00e0mics (quan el genoll est\u00e0 en moviment) i els est\u00e0tics (quan el genoll es troba en rep\u00f2s). La majoria s\u00f3n a la r\u00f2tula. Els que uneixen la r\u00f2tula als c\u00f2ndils, que s\u00f3n el cap de l\u2019\u00f3s, s\u2019anomenen aletes rotulianes. Els que uneixen la r\u00f2tula al menisc s\u00f3n els lligaments meniscorotulians. I, els m\u00e9s importants, uneixen la r\u00f2tula amb el tend\u00f3 del qu\u00e0driceps, el que es anomenat tend\u00f3 de la r\u00f2tula i lligament de la r\u00f2tula.<\/p>\n
2.6.- Tend\u00f3 d\u2019Aquil\u00b7les:<\/p>\n
El tend\u00f3 d\u2019Aquil\u00b7les \u00e9s el tend\u00f3 del cos m\u00e9s gruixut i m\u00e9s llarg. Connecta els bessons amb el turmell. Com els m\u00fasculs de la cama s\u00f3n els m\u00e9s forts, aquest tend\u00f3 tamb\u00e9 \u00e9s el m\u00e9s gran i el m\u00e9s llarg, arribant a mesurar 15 cent\u00edmetres de llarg. Quan els m\u00fasculs de la cama es contrauen, el tend\u00f3 d\u2019Aquil\u00b7les fa for\u00e7a i permet dur a terme diferents accions: mantenir- se de peu, caminar, saltar o c\u00f3rrer. El tend\u00f3 d\u2019Aquil\u00b7les est\u00e0 present en cada passa de cada persona. Depenent de la for\u00e7a amb la qual es salti, de la velocitat la qual es vol aconseguir, el tend\u00f3 pot arribar a suportat entre 3 i 12 vegades el pes de la persona.<\/p>\n
3.- Abans del plasma ric en plaquetes:<\/p>\n
Els factors de creixement son una t\u00e8cnica descoberta relativament fa poc. Per tant, abans de que exist\u00eds aquesta t\u00e8cnica hi havia unes altres t\u00e8cniques per a accelerar la recuperaci\u00f3 i regeneraci\u00f3 de teixits. <\/p>\n
<\/p>\n
Primerament, la recuperaci\u00f3 dels teixits es feia de manera natural, sense cap t\u00e8cnica que acceleres el proc\u00e9s regeneratiu dels teixits afectats per la lesi\u00f3.<\/p>\n
M\u00e9s tard, va comen\u00e7ar a introduir- se el massatge terap\u00e8utic. Aquest tractament consisteix en fer uns determinats massatges per tal de millorar la circulaci\u00f3 sangu\u00ednia en la zona on ha hagut la lesi\u00f3, recuperar la mobilitat restringida en els teixits que han sofert algun tipus de mal, reduir el dolor, entre d\u2019altres. Aquest massatge tamb\u00e9 es conegut com massoter\u00e0pia.<\/p>\n
Una altra aplicaci\u00f3 del massatge es la fisioter\u00e0pia. La principal es diferencia es que la fisioter\u00e0pia busca una acceleraci\u00f3 de la recuperaci\u00f3, a mes a mes d\u2019alleugerir el dolor i proporcionar una millora en la rehabilitaci\u00f3 de la lesi\u00f3.<\/p>\n
Una altra t\u00e8cnica farmacol\u00f2gica que va apar\u00e8ixer \u00e9s ingerir pastilles les quals contenen cart\u00edlag d\u2019un animal, principalment de taur\u00f3. Aquestes pastilles acceleren la recuperaci\u00f3 i regeneraci\u00f3 nom\u00e9s de les lesions de cart\u00edlag, i es un bon tractament, que, tot i l\u2019aparici\u00f3 dels factors de creixement, encara segueix sent un tractament recomanat pels doctors i especialistes. Son fetes de sulfat de condro\u00eftina.<\/p>\n
Al cap del temps, va desenvolupar- se la que va ser la t\u00e8cnica m\u00e9s emprada fins el descobriment dels factors de creixement: les infiltracions d\u2019\u00e0cid hialur\u00f2nic.<\/p>\n
3.1.- Massoter\u00e0pia:<\/p>\n
– La massoter\u00e0pia consisteix en l\u2019aplicaci\u00f3 del massatge terap\u00e8utic per millorar la regeneraci\u00f3 de la lesi\u00f3. No es el mateix que la fisioter\u00e0pia, ja que la fisioter\u00e0pia implica la utilitzaci\u00f3 d\u2019algun agent f\u00edsic, tals com corrent el\u00e8ctric, o l\u2019aigua. A m\u00e9s a m\u00e9s, la massoter\u00e0pia nomes implica una reducci\u00f3 del dolor, no una acceleraci\u00f3 de la recuperaci\u00f3, tot i que a vegades, aquests massatges poden comportar- ne una.<\/p>\n
3.2.- Fisioter\u00e0pia:<\/p>\n
– La fisioter\u00e0pia es l\u2019aplicaci\u00f3 d\u2019agents f\u00edsics per tal de millorar la rehabilitaci\u00f3 o prevenir certes lesions de l\u2019aparell locomotor hum\u00e0. Tamb\u00e9 pot ser una eina de diagn\u00f2stic manual mitjan\u00e7ant el tacte de la zona que pot estar afectada. Mitjan\u00e7ant alguns s\u00edmptomes caracter\u00edstics d\u2019algunes lesions. A continuaci\u00f3 s\u2019expliquen l\u2019aportaci\u00f3 de la fisioter\u00e0pia a les principals lesions de genoll on es poden aplicar factors de creixement:<\/p>\n
3.2.1.- Diagn\u00f2stic fisioterap\u00e8utic de lesions al genoll:<\/p>\n
Es duu a terme un an\u00e0lisis b\u00e0sic de la lesi\u00f3, en la qual s\u2019observen els seg\u00fcents aspectes: – Inspecci\u00f3 del moviment. Ex: Caminar. – Funcions quotidianes. Ex: Posar- se les sabates. – Anamnesis i inspecci\u00f3. – Palpaci\u00f3 per apreciar calor i inflamaci\u00f3. – An\u00e0lisis funcional actiu. Ex: El pacient es posa a la gatzoneta i es demana que camini, observant si hi ha una aparici\u00f3 de dolor. – An\u00e0lisis funcional passiu. Ex: Flexi\u00f3 i extensi\u00f3 del genoll suaument per mitj\u00e0 del fisioterapeuta, el pacient es troba estirat. – Tests de resist\u00e8ncia.<\/p>\n
Els s\u00edmptomes obtinguts de les experi\u00e8ncies anteriors es poden interpretar segons uns factors. A continuaci\u00f3 s\u2019exposen dos exemples:<\/p>\n
– Limitaci\u00f3 del moviment: Segons on sigui ser\u00e0 una lesi\u00f3 o una altra:<\/p>\n
– Inhibici\u00f3 de l\u2019extensi\u00f3 en suspensi\u00f3: Lesi\u00f3 de menisc.<\/p>\n
– Limitaci\u00f3 de la flexi\u00f3: Pot indicar una reducci\u00f3 del qu\u00e0driceps o un bloqueig del rec\u00e9s supratelar.<\/p>\n
– Dolor en la compressi\u00f3: Estovament del cart\u00edlag.<\/p>\n
– Dolor per estr\u00e8s varo- valgo: Advert\u00e8ncia d\u2019irritaci\u00f3 als lligaments laterals.<\/p>\n
3.2.2.- Rehabilitaci\u00f3 de lesions al genoll: Per tal de millorar la recuperaci\u00f3 del pacient en diferents aspectes es duen a terme certs tractaments espec\u00edfics: – Reduir el dolor: crioter\u00e0pia, electroter\u00e0pia i drenatge limf\u00e0tic.<\/p>\n
– Destonificaci\u00f3 de la musculatura: Massoter\u00e0pia, t\u00e8cniques de parts toves, t\u00e8cniques d\u2019extensi\u00f3 i distensi\u00f3.<\/p>\n
– Millorar la mobilitat: Mobilitzaci\u00f3 de lliscament, mobilitzaci\u00f3 de la r\u00f2tula, exercicis actius, extensi\u00f3 muscular.<\/p>\n
– Millorar estabilitat i coordinaci\u00f3: Exercicis amb resist\u00e8ncia, tals com fer for\u00e7a el mateix fisioterapeuta o amb ajut d\u2019aparells com el theraband, o els cables de tensi\u00f3, tamb\u00e9 coneguts com a Compex.<\/p>\n
– Aprenentatge de la sensomotricitat: Exercicis amb aparells de propiocepci\u00f3, com m\u00e0rfegues toves.<\/p>\n
– Millorar la resist\u00e8ncia de la for\u00e7a: Pressi\u00f3 de cames.<\/p>\n
– Millorar la carrega dels eixos de la cama:.<\/p>\n
– Aprenentatge de la postura.<\/p>\n
– Entrenament evolutiu de moviments espec\u00edfics de l\u2019esport.<\/p>\n
Aquests serien tots els exercicis realitzats en la recuperaci\u00f3 d\u2019un pacient. Per\u00f2 cadascun es realitza en una determinada etapa de la rehabilitaci\u00f3. Segons la informaci\u00f3 que he obtingut de diverses entrevistes amb fisioterapeutes i en informaci\u00f3 obtinguda de la bibliografia, he elaborat les seg\u00fcents taules sobre la rehabilitaci\u00f3 per dues de les lesions m\u00e9s habituals del genoll, com s\u00f3n una lesi\u00f3 lligamentosa i una lesi\u00f3 del teixits conjuntiu cartilagin\u00f3s. Cadascuna t\u00e9 un tracte diferent, tot i que les dues lesions tenen lloc a la mateixa articulaci\u00f3.<\/p>\n
Lesi\u00f3 1: Ruptura de lligaments.<\/p>\n
\n
Etapa: 1a Etapa<\/b><\/p>\n
Duraci\u00f3: <\/b>Un mes, mes i mig<\/b><\/p>\n
Tractament: <\/b>Rep\u00f2s, antiinflamatori, analg\u00e8sic mitjan\u00e7ant electroter\u00e0pia, ter\u00e0pia manual, musculaci\u00f3 i crioter\u00e0pia. En aquesta etapa es treballa sobretot la desaparici\u00f3 del dolor i intentar una rebaixa de la inflor en la zona lesionada.<\/b><\/p>\n
\u00a0<\/b><\/p>\n
Etapa: 2a Etapa<\/b><\/p>\n
Duraci\u00f3: <\/b>Un mes i mig, dos mesos<\/b><\/p>\n
Tractament: <\/b>Augmentar la dificultat dels exercicis de musculaci\u00f3, iniciar els exercicis en desc\u00e0rrega ( recolzant l’extremitat afectada), treballar la propiocepci\u00f3 gradualment, exercicis isot\u00f2nics, isom\u00e8trics. Es tracta de que el pacient torni a la normalitat i recuperi la mobilitat i la for\u00e7a dels m\u00fasculs.<\/p>\n
\n
Etapa: 3a Etapa<\/b><\/p>\n
Duraci\u00f3: <\/b>Fins a la reinserci\u00f3 del pacient<\/b><\/p>\n
Tractament: <\/b>En aquesta etapa es quan es treballa per que el pacient pugui tornar a fer vida normal. Comen\u00e7a la carrera continua i la bicicleta est\u00e0tica. Es treballen exercicis d\u2019aturades i frenada, canvis de gir, fins arribar a la total recuperaci\u00f3.<\/p>\n
\n
Taula 1: Rehabilitaci\u00f3 per una lesi\u00f3 de ruptura de lligaments.<\/p>\n
Aquesta taula mostra com seria la rehabilitaci\u00f3 d\u2019un pacient que ha sofert una ruptura de lligaments, sense especificar quin. Depenent del lligament afectat, l\u2019estil de rehabilitaci\u00f3 no variaria, nom\u00e9s variaria els exercicis a realitzar per a cada determinat lligament, ja que cadascun te unes funcions especifiques.<\/p>\n
Si fos un lligament lateral el que es busca es posicionar el genoll cap a varo i valgo per tal de que torni a funcionar amb total normalitat. En canvi, si es una lesi\u00f3 de lligaments creuats, es busca que la persona pugui tornar a tenir l\u2019estabilitat correcta al genoll, per tal de poder caminar i fer accions quotidianes, i si \u00e9s el cas, de fer un esport. Per <\/p>\n
<\/p>\n
poder aconseguir aix\u00f2 es potencien molt els exercicis de propiocepci\u00f3 i exercicis amb carrega i oposici\u00f3 per tal de tornar a fer forta la musculatura i que el lligament torni a estar tal i com estava anteriorment a la lesi\u00f3.<\/p>\n
Lesi\u00f3 2: Artrosis o continu desgast del cart\u00edlag.<\/p>\n
Etapa: <\/b>1a Etapa<\/b><\/p>\n
Duraci\u00f3: <\/b>Fins que desapareix la inflamaci\u00f3<\/b><\/p>\n
Tractament: <\/b>Ter\u00e0pia antiinflamat\u00f2ria, crioter\u00e0pia, corrents analg\u00e8sics, drenatge limf\u00e0tic.<\/p>\n
\n
Etapa: <\/b>2a Etapa<\/b><\/p>\n
Duraci\u00f3: <\/b>Completa rehabilitaci\u00f3<\/b><\/p>\n
Tractament: <\/b>Exercicis amb c\u00e0rrega, exercicis de musculaci\u00f3 i d\u2019impacte, utilitzaci\u00f3 de theraband, exercicis de propiocepci\u00f3, agafar ritme de vida normal, amb un aprenentatge d\u2019accions quotidianes, i en cas de practicar un esport, exercicis espec\u00edfics d\u2019aquest esport.<\/p>\n
Taula 2: Rehabilitaci\u00f3 d\u2019una lesi\u00f3 al menisc.<\/p>\n
La principal funci\u00f3 dels meniscs es amortir els cops, per aix\u00f2 una part essencial de la rehabilitaci\u00f3 es fer que el cart\u00edlag torni a tenir una resist\u00e8ncia als impactes i exercicis amb carrega. Normalment, les lesions de menisc s\u00f3n una esquin\u00e7ada o un desgast continu del teixit conjuntiu. No t\u00e9 un temps de rehabilitaci\u00f3 espec\u00edfic degut a que si es una lesi\u00f3 produ\u00efda pel desgast, fa que la rehabilitaci\u00f3 hagi de ser continua per tal de intentar reduir al m\u00e0xim el desgast del cart\u00edlag. En canvi, si es una lesi\u00f3 degut a un traumatisme, la rehabilitaci\u00f3 es m\u00e9s favorable, ja que com hi ha una irrigaci\u00f3 sangu\u00ednia esta alimentat de manera correcta.<\/p>\n
3.2.3.- Diagn\u00f2stic terap\u00e8utic en lesions al tend\u00f3 d\u2019Aquil\u00b7les: El tend\u00f3 d\u2019Aquil\u00b7les pot sofrir una lesi\u00f3 degut a diversos factors:<\/p>\n
– Sobre \u00fas i exc\u00e9s d’extensi\u00f3 del tend\u00f3.<\/p>\n
– Practicar esport nom\u00e9s ocasionalment.<\/p>\n
– Rotaci\u00f3 excessiva del peu cap a dintre (pronaci\u00f3).<\/p>\n
– Traumatisme (cop en el tend\u00f3).<\/p>\n
– \u00das d’un mal cal\u00e7at.<\/p>\n
– Arcs dels peus massa alts. Els principals s\u00edmptomes per poder determinar una lesi\u00f3 al tend\u00f3 d\u2019Aquil\u00b7les s\u00f3n:<\/p>\n
– Inflamaci\u00f3 en el lloc on es troba el tend\u00f3.<\/p>\n
– Limitaci\u00f3 dolorosa de la flexi\u00f3 dorsal del peu (el peu no pot estirar- se o portar- se cap a enrere).<\/p>\n
– Dificultat per caminar.<\/p>\n
– Dificultat per recolzar- se sobre els dits dels peus (de puntetes).<\/p>\n
3.2.4.- Rehabilitaci\u00f3 d\u2019una lesi\u00f3 al tend\u00f3 d\u2019Aquil\u00b7les:<\/p>\n
La rehabilitaci\u00f3 de la lesi\u00f3 del tend\u00f3 d\u2019Aquil\u00b7les sol ser molt llarga, ja que \u00e9s un dels tendons que m\u00e9s for\u00e7a han de suportar de tot l\u2019aparell locomotor hum\u00e0. A continuaci\u00f3 es mostra una rehabilitaci\u00f3 d\u2019un trencament del tend\u00f3:<\/p>\n
Lesi\u00f3 3: Ruptura del tend\u00f3 d\u2019Aquil\u00b7les.<\/p>\n
Etapa: <\/b>1a Etapa<\/b><\/p>\n
Duraci\u00f3: <\/b>3 setmanes<\/b><\/p>\n
Tractament: <\/b>Ter\u00e0pia antiinflamat\u00f2ria, corrents analg\u00e8sics, crioter\u00e0pia, ultrasons i electroter\u00e0pia.<\/p>\n
\n
Etapa: <\/b>2a Etapa<\/b><\/p>\n
Duraci\u00f3: <\/b>8 setmanes<\/p>\n
Tractament: <\/b>Exercicis amb carrega i elongacions del tend\u00f3, ja que quan es trenca, aquest s\u2019escur\u00e7a. Per tal de millorar aix\u00f2 es dur a terme exercicis que fan que el tend\u00f3 torni a la seva posici\u00f3 original.<\/p>\n
\u00a0<\/b><\/p>\n
Etapa: <\/b>3a Etapa<\/b><\/p>\n
Duraci\u00f3: <\/b>Fins la completa recuperaci\u00f3 del pacient<\/b><\/p>\n
Tractament: <\/b>Exercicis de estabilitzaci\u00f3, propiocepci\u00f3 i enfortiment dels m\u00fasculs que intervenen amb aquest tend\u00f3, el tr\u00edceps sural i els bessons.<\/p>\n
\n
Taula 3: Rehabilitaci\u00f3 del tend\u00f3 d\u2019Aquil\u00b7les.<\/p>\n
3.3.- Suplements de sulfat de condro\u00eftina: Aquesta t\u00e8cnica de regeneraci\u00f3 de teixit s\u2019utilitza quan hi ha una lesi\u00f3 en un cart\u00edlag. El cart\u00edlag es troba desgastat o trencat, i per aix\u00f2 s\u2019ha de regenerar. Per accelerar aquesta regeneraci\u00f3 es poden ingerir via oral uns suplements de sulfat de condro\u00eftina. Aquest sulfat es troba en el cart\u00edlag al voltant de les articulacions, i se sol ingerir amb glucosamina, per poder ajudar aix\u00ed a la regeneraci\u00f3 del teixit conjuntiu cartilagin\u00f3s.<\/p>\n
Aquest sulfat de condro\u00eftina es pot aconseguir del cart\u00edlag que tenen en abund\u00e0ncia molts animals, tals com el taur\u00f3. Se sol ingerir via oral, tot i que tamb\u00e9 pot aplicar- se damunt la pell, per\u00f2 amb resultats pitjors.<\/p>\n
Aquest sulfat de condro\u00eftina es un tractament el qual dona molts bons resultats a gent que t\u00e9 una degeneraci\u00f3 al cart\u00edlag i fa que el seu desgast sigui menor. No se sol ingerir durant grans quantitats de temps, sin\u00f3 que normalment el que es fa es alternar temps d\u2019ingesta amb temps de no ingesta, fent aix\u00ed el tractament m\u00e9s efectiu del que seria amb una ingesta regular d\u2019aquests suplements.<\/p>\n
Es van descobrir a la d\u00e8cada dels 80 i des de la seva aparici\u00f3 han esdevingut un tractament clau ja que els seus principals efectes s\u00f3n un alleugeriment del dolor i un millor funcionament de l\u2019articulaci\u00f3.<\/p>\n
La dosi recomanada es la de 800 mg\/dia en una persona adulta. La lesi\u00f3 en la qual \u00e9s m\u00e9s usat es principalment en l\u2019artrosi, malaltia que provoca un desgast continu de l\u2019articulaci\u00f3. El sulfat de condro\u00eftina s\u2019usa per retardar aquest desgast i fomentar la regeneraci\u00f3 d\u2019aquest.<\/p>\n
3.4.- Infiltracions d\u2019\u00e0cid hialur\u00f2nic:<\/p>\n
Aquesta \u00e9s la t\u00e8cnica que ha sigut emprada amb millors resultats abans del descobriment dels factors de creixement, i aquesta t\u00e8cnica encara se segueix utilitzant, ja que dona uns resultats bastant bons, i, en comparaci\u00f3 amb els factors de creixement, s\u00f3n m\u00e9s barats.<\/p>\n
3.4.1.- L\u2019\u00e0cid hialur\u00f2nic:<\/p>\n
L\u2019\u00e0cid hialur\u00f2nic es tracta d\u2019un proteoglic\u00e0, \u00e9s a dir, una mol\u00e8cula formada per una gran part de gl\u00facids i una petita fracci\u00f3 proteica. \u00c9s present en cada teixit del cos. \u00c9s m\u00e9s concentrat en el l\u00edquid sinovial que es troba en les articulacions, en l\u2019humor vitri de l’ull, i en la pell. Retenir l’aigua \u00e9s una de les funcions m\u00e9s importants. Tamb\u00e9 te la funci\u00f3 de proporcionar nutrients i extreure residus de c\u00e8l\u00b7lules que no tenen un subministrament de sang directe, com c\u00e8l\u00b7lules del cart\u00edlag. Amb una quantitat m\u00e9s baixa que l\u2019adequada, els nutrients no poden ser transportats a aquestes c\u00e8l\u00b7lules i els residus no poden ser eliminats de c\u00e8l\u00b7lules.<\/p>\n
Les nostres articulacions (com els colzes i genolls) s\u00f3n envoltades per una membrana anomenada membrana sinovial, el qual forma una c\u00e0psula al voltant dels extrems dels ossos. Aquesta membrana oculta un l\u00edquid conegut com l\u00edquid sinovial. B\u00e0sicament, el l\u00edquid sinovial \u00e9s troba dins cavitats de l\u2019articulaci\u00f3. T\u00e9 moltes funcions, incloent actuar com a lubrificant, amortidor de xoc i com a transportista de nutrients. El cart\u00edlag \u00e9s immers en el l\u00edquid sinovial i \u00e9s un teixit connectiu fibr\u00f3s. No cont\u00e9 vasos sanguinis, per aix\u00f2 \u00e9s nodrit per l\u2019\u00e0cid hialur\u00f2nic i excreta els residus.<\/p>\n
L’\u00e0cid hialur\u00f2nic <\/p>\n
<\/p>\n
\u00e9s troba en la matriu extracel\u00b7lular. Esta composta de material (elements fibrosos, incloent proteoglicans, gl\u00facids, entre d\u2019altres.) produ\u00eft per les c\u00e8l\u00b7lules i excretat a l\u2019espai intracel\u00b7lular amb els teixits. Tots els nutrients i els residus metab\u00f2lics s\u00f3n transportats a trav\u00e9s de la matriu extracel\u00b7lular. L\u2019\u00e0cid hialur\u00f2nic \u00e9s un constituent important d\u2019aquesta i serveix com un element estructural essencial. L\u2019\u00e0cid hialur\u00f2nic dona consist\u00e8ncia a la matriu.<\/p>\n
3.4.2.- Infiltraci\u00f3:<\/p>\n
Una infiltraci\u00f3 articular \u00e9s una t\u00e8cnica cl\u00ednica consistent en la introducci\u00f3 mitjan\u00e7ant una injecci\u00f3 en l\u2019interior d\u2019una articulaci\u00f3 d\u2019una subst\u00e0ncia antiinflamat\u00f2ria, analg\u00e8sica o per millorar les propietats viscoel\u00e0stiques de l\u2019articulaci\u00f3.<\/p>\n
Donat que es fa una introducci\u00f3 d\u2019un objecte al cos de la persona, aquest objecte ha d\u2019estar esterilitzat correctament. Despr\u00e8s de fer- ne una, normalment es necessari un rep\u00f2s articular d\u2019entre 24- 48 hores.<\/p>\n
3.4.3.- Infiltraci\u00f3 d\u2019\u00e0cid hialur\u00f2nic:<\/p>\n
En aquestes infiltracions s\u2019insereix l\u2019\u00e0cid hialur\u00f2nic. El que es busca en aquesta infiltraci\u00f3 \u00e9s una suplementaci\u00f3 del l\u00edquid articular per alleugerir dolor i la reducci\u00f3 dels fen\u00f2mens inflamatoris, podent d\u2019aquesta manera millorar o normalitzar la capacitat funcional del pacient. En moltes ocasions es necess\u00e0ria la seva realitzaci\u00f3 per tal de continuar amb la correcta rehabilitaci\u00f3 del pacient.<\/p>\n
Aquestes infiltracions han sigut injectades per traumat\u00f2legs durant els passats 20 anys per millorar els resultats en l\u2019osteoartritis.<\/p>\n
Consisteix en la introducci\u00f3 en l\u2019articulaci\u00f3, mitjan\u00e7ant una injecci\u00f3, de 3 ml de subst\u00e0ncia o entre 1- 2 ml per a articulacions petites. Aix\u00f2 permet que aquesta infiltraci\u00f3 aconsegueixi amb una sola sessi\u00f3 una millora en els s\u00edmptomes, a diferencia d\u2019altres pautes de tractament.<\/p>\n
Amb la finalitat d\u2019evitar infeccions s\u2019ha de realitzar- se en estrictes condicions d\u2019as\u00e8psia: guants est\u00e8rils, ajudant per proporcionar els utensilis i rentat de la pell amb alcohol o alguna soluci\u00f3 antis\u00e8ptica.<\/p>\n
La infiltraci\u00f3 no pot dur- se a terme si l\u2019articulaci\u00f3 o la pell estan molt inflamades o infectades o si hi ha ferides a la zona on s\u2019ha de fer la punci\u00f3.<\/p>\n
En articulacions com el maluc o les articulacions interpofisiaries de la columna la infiltraci\u00f3 ha de ser guiada per t\u00e8cniques d\u2019imatge: escopia, ecografia o artrosc\u00f2pia, per el que ser\u00e0 realitzada preferentment en quir\u00f2fan.<\/p>\n
Nom\u00e9s ha de ser injectat dins de l\u2019articulaci\u00f3. No s\u2019ha d\u2019injectar de forma intravascular, ni extraarticular, ni injectar- se en els teixits ni en la membrana sinovial.<\/p>\n
La injecci\u00f3 intraarticular d\u2019\u00e0cid hialur\u00f2nic pot provocar reaccions locals com a enrogiment, prurit, edema i dolor. Aquestes reaccions solen ser molt febles o inexistents, per\u00f2 \u00e9s m\u00e9s freq\u00fcent una sensaci\u00f3 de distensi\u00f3 de l\u2019articulaci\u00f3 que pot causar algunes mol\u00e8sties els primers dies.<\/p>\n
No s\u2019ha provat en dones embarassades, ni en per\u00edode de lact\u00e0ncia, ni en nens. No ha de ser injectat si el pacient \u00e9s al\u00b7l\u00e8rgic als productes que contenen \u00e0cid hialur\u00f2nic. Ha d\u2019utilitzar- se amb precauci\u00f3 en els pacients que sofreixin condrocalcinosis, ja que el producte podria desencadenar una crisi aguda de la malaltia. En cas de vessament articular ha de buidar- se pr\u00e8viament a la infiltraci\u00f3.<\/p>\n
Fa poc, un grup reumat\u00f2legs d\u2019arreu l\u2019Estat espanyol van fer un estudi sobre l\u2019efic\u00e0cia d\u2019aquest tractament amb pacients amb artrosis de nivell moderat- sever. Aquest estudi consistia en injectar en un grup de 300 pacients \u00e0cid hialur\u00f2nic o s\u00e8rum fisiol\u00f2gic durant un per\u00edode de 40 mesos en 4 cicles de sessions separats entre ell entre 6 i 12 mesos, on en cada cicle el pacient rebia un total de 5 injeccions per setmana.<\/p>\n
Els resultats obtinguts per aquest grup de reumat\u00f2legs va ser el seg\u00fcent:<\/p>\n
– Fins un 73% dels pacients tractats amb \u00e0cid hialur\u00f2nic van dir tenir un reducci\u00f3 del dolor del 20%, arribant en algun moment del tractament al 83% del total.<\/p>\n
– Fins un 66% dels pacients tractats amb el s\u00e8rum van dir notar una reducci\u00f3 del dolor.<\/p>\n
– La diferenciaci\u00f3 de la reducci\u00f3 del dolor es fa m\u00e9s evident a partir del mes 14.<\/p>\n
Les conclusions extretes per els experts va ser la seg\u00fcent:<\/p>\n
– Una reducci\u00f3 del dolor positiva per part d\u2019aquest f\u00e0rmac.<\/p>\n
– No obstant aix\u00f2, es veu com el s\u00e8rum fisiol\u00f2gic arriba al 66%, cosa que indica que no hi ha una gran diferencia entre el s\u00e8rum i l\u2019\u00e0cid hialur\u00f2nic.<\/p>\n
Les infiltracions d\u2019\u00e0cid hialur\u00f2nic tamb\u00e9 poden utilitzar- se per aconseguir un rejoveniment de la pell, tot i que amb efectes menys positius dels que s\u2019obtenen de la infiltraci\u00f3 en articulacions.<\/p>\n
3.5.- Infiltracions d\u2019oz\u00f3:<\/p>\n
\u00c9s una t\u00e8cnica acceleradora de la recuperaci\u00f3 de teixits. Pot aplicar- se per si mateixa, per\u00f2 normalment el que es fa es alternar injeccions d\u2019oz\u00f3 amb infiltracions de plasma enriquit amb plaquetes, ja que aquest oz\u00f3 actuar\u00e0 com a catalitzador de la reproducci\u00f3 cel\u00b7lular, augmentant aix\u00ed l\u2019efecte, ja de per si efica\u00e7, de les infiltracions de factors de creixement.<\/p>\n
4.- Factors de creixement:<\/p>\n
4.1.- Definici\u00f3:<\/p>\n
Segons les entrevistes fetes a diversos doctors, en la qual cadascun m\u2019aportava una definici\u00f3 pr\u00f2pia dels factors de creixement, he pogut elaborar una definici\u00f3 del que son aquests factors:<\/p>\n
– Els factors de creixement s\u00f3n unes prote\u00efnes, normalment enzims, que es poden trobar a l\u2019interior de les plaquetes. Aquests factors estimulen la reproducci\u00f3 cel\u00b7lular i la diferenciaci\u00f3 cel\u00b7lular en el teixit conjuntiu. En la medicina, son injectades en una zona afectada per una lesi\u00f3 per tal de reduir el dolor, la inflamaci\u00f3 i el temps de recuperaci\u00f3 de la lesi\u00f3, ja que tenen la capacitat de regenerar teixit conjuntiu, tal com tendons, lligaments, cart\u00edlag, entre d\u2019altres. Aquestes prote\u00efnes s’uneixen espec\u00edficament a receptors en la superf\u00edcie de la c\u00e8l\u00b7lula on han d’actuar, i acceleren el ritme de la reproducci\u00f3 cel\u00b7lular.<\/p>\n
4.2.- Plasma ric en plaquetes:<\/p>\n
\u00c9s la manera com son coneguts els factors de creixement utilitzats en la reparaci\u00f3 de lesions. El plasma consisteix en el conjunt de c\u00e8l\u00b7lules no sangu\u00ednies que cont\u00e9 la sang, \u00e9s a dir, tot el conjunt de c\u00e8l\u00b7lules i substancies les quals no son eritr\u00f2cits ni leuc\u00f2cits. Consisteix en el 55% del total de la sang. Est\u00e0 compost per un 90% d’aigua, un 7% de prote\u00efnes, i el 3% restant per greix, glucosa, vitamines, hormones, oxigen, gas carb\u00f2nic i nitrogen, a m\u00e9s de productes de desfeta del metabolisme, com l’\u00e0cid \u00faric.<\/p>\n
Les plaquetes s\u00f3n c\u00e8l\u00b7lules sangu\u00ednies encarregades d’interrompre el sagnat en cas de lesi\u00f3 vascular. A m\u00e9s s\u00f3n font natural de factors de creixement i tenen la peculiaritat d’alliberar aquestes prote\u00efnes en el mateix lloc de la lesi\u00f3 aportant la capacitat de regenerar teixits i remodelar la matriu extracel\u00b7lular.<\/p>\n
Si a m\u00e9s a m\u00e9s dels factors aportats per les plaquetes de manera natural, afegim uns factors m\u00e9s, es redueix el temps de recuperaci\u00f3 de la lesi\u00f3.<\/p>\n
4.3.- Tractament amb plasma enriquit per plaquetes:<\/p>\n
4.3.1.- Com s\u2019obt\u00e9 el plasma?<\/p>\n
<\/p>\n
Aquest plasma es troba barrejat amb la sang formant una dissoluci\u00f3 homog\u00e8nia, en la qual els dos es troben perfectament dissolts. La sang est\u00e0 formada per una gran quantitat de subst\u00e0ncies, el plasma (abans esmentada la seva composici\u00f3), a m\u00e9s dels eritr\u00f2cits, encarregats del transport de l\u2019oxigen per les arteries del cos, els leuc\u00f2cits, encarregats de la defensa del cos i d\u2019evitar infeccions, i les plaquetes, encarregades de la coagulaci\u00f3 sangu\u00ednia i font natural de factors de creixement.<\/p>\n
A l\u2019hora de fer el tractament, s\u2019extreu sang del pacient a la qual es vol dur a terme la t\u00e8cnica. La sang extreta \u00e9s la mateixa quantitat que s\u2019extreu en una anal\u00edtica convencional, uns 6- 8 mil\u00b7l\u00edmetres. A aquesta sang se li afegeix una petita quantitat d\u2019anticoagulant.<\/p>\n
La manera de la qual es pot separar es mitjan\u00e7ant una t\u00e8cnica de separaci\u00f3 per a dissolucions homog\u00e8nies. La t\u00e8cnica emprada \u00e9s la centrifugaci\u00f3. Aquesta t\u00e8cnica consisteix en introduir la mostra de sang en una centrifugadora, m\u00e0quina la qual dona una certa acceleraci\u00f3 centr\u00edfuga a la mostra per tal que els elements amb m\u00e9s pes caiguin al fons i els elements que pesen menys quedin a dalt, clarament diferenciats.<\/p>\n
Quan es centrifuga la sang, el plasma queda en la part de dalt i la resta d\u2019eritr\u00f2cits precipiten al fons. Una vegada est\u00e0 ben diferenciat l\u2019un de l\u2019altre, mitjan\u00e7ant una decantaci\u00f3 es pot obtenir el plasma. Una decantaci\u00f3 consisteix en la separaci\u00f3 de dos subst\u00e0ncies per les seves densitats.<\/p>\n
Una vegada ja \u00e9s te el plasma, mitjan\u00e7ant una pipeta es separa el plasma convencional del qual est\u00e0 enriquit amb plaquetes.<\/p>\n
4.3.2.- Infiltraci\u00f3 del plasma ric en plaquetes en l\u2019articulaci\u00f3:<\/p>\n
Despr\u00e8s de tenir una entrevista amb la cap de quir\u00f2fan del Centre M\u00e8dic de Castelldefels, lloc on s\u2019utilitza la t\u00e8cnica, vaig poder aconseguir tota la informaci\u00f3 necess\u00e0ria per explicar- me el moment de la infiltraci\u00f3.<\/p>\n
Una vegada ja es t\u00e9 el plasma a\u00efllat de la resta de la sang, es el moment d\u2019introduir- lo en la zona afectada per la lesi\u00f3. Com es tracta d\u2019una infiltraci\u00f3, tot el material que es emprat est\u00e0 esterilitzat i normalment, es sol tenir un ajudant per que ell passi totes les eines i instruments necessaris per poder dur a terme b\u00e9 la infiltraci\u00f3, normalment sol ser un infermer. A m\u00e9s a m\u00e9s, se sol fer en quir\u00f2fan, per q\u00fcestions d\u2019higiene i comoditat pel pacient i el doctor. No se sol ficar anest\u00e8sia, per\u00f2 si hi ha gent propensa al dolor, podria ficar- se una anestesia local, per tal de reduir el dolor en el moment de la punci\u00f3.<\/p>\n
Abans de fer la injecci\u00f3, s\u2019ha de desinfectar la zona on es va a fer la punci\u00f3, per evitar que hagi cap infecci\u00f3. Seguidament, es procedeix a la injecci\u00f3, la qual sol ser una mica dolorosa, ja que la xeringa es introdu\u00efda en una zona inflamada. S\u2019injecta el plasma, i, quan es retira, es torna a desinfectar el lloc de la punci\u00f3, per tal d\u2019evitar una infecci\u00f3 de nou. Normalment, no hi ha cap efecte secundari, els \u00fanics que poden haver- hi son un enrogiment de la zona, prurit i una mica d\u2019inflamaci\u00f3. Despr\u00e9s de la infiltraci\u00f3 es necessari un rep\u00f2s d\u2019entre 24 i 48 hores sense fer esport ni cap acci\u00f3 massa estressant per l\u2019articulaci\u00f3.<\/p>\n
4.4.- Factors a tenir en compte en la realitzaci\u00f3 de la t\u00e8cnica:<\/p>\n
Hi ha una s\u00e8rie de factors a tenir en compte quan es realitza la t\u00e8cnica del plasma enriquit amb plaquetes que poden variar la seva efectivitat a l\u2019hora de regenerar els teixits:<\/p>\n
– Lloc de la lesi\u00f3: Depenent de la lesi\u00f3 a la qual sigui emprat tindran un efecte o un altre. S\u2019ha pogut observar que tenen un millor rendiment en lesions tendinoses, com una tendinitis o una ruptura de lligaments, i en malalties de desgast continu de cart\u00edlag, com podria ser una artrosis o una condropatia.<\/p>\n
– Edat del pacient: Els factors de creixement poden ser ingerits en persones de totes les edats i sexes, ja que no \u00e9s una t\u00e8cnica que comporti cap risc per a la salut del pacient. Per\u00f2 s\u2019ha observat que actuen de manera m\u00e9s favorable en persones joves que en grans, acurtant el per\u00edode de recuperaci\u00f3 en m\u00e9s temps en persones joves que en persones de major edat.<\/p>\n
– \u00c0mbit del pacient: Hi ha dos principals \u00e0mbits en els quals es pot dividir el tractament. Depenent de l\u2019\u00e0mbit del pacient, el plasma enriquit actua d\u2019una manera m\u00e9s o menys favorable.<\/p>\n
– \u00c0mbit quotidi\u00e0: Son totes les accions realitzades en el dia a dia de la persona que ser\u00e0 sotmesa a la t\u00e8cnica. Molta gent pot patir una lesi\u00f3 realitzant accions quotidianes, com poden ser pujar les escaleres, ajupir- se o aixecar- se de la cadira. En aquest \u00e0mbit tenen un efecte positiu quan es tracta d\u2019una reducci\u00f3 del dolor i una ampliaci\u00f3 del moviment.<\/p>\n
– \u00c0mbit esportiu: Inclou totes les accions realitzades per el pacient quan practica un esport. \u00c9s l\u2019\u00e0mbit en el qual es dona m\u00e9s aquesta t\u00e8cnica. Els seus efectes en aquest \u00e0mbit son una reducci\u00f3 del dolor, una ampliaci\u00f3 del moviment i una reincorporaci\u00f3 m\u00e9s r\u00e0pida a l\u2019esport el qual practica el lesionat.<\/p>\n
4.5.- Casos en els quals s\u2019empra el plasma enriquit amb plaquetes:<\/p>\n
Segons les entrevistes fetes a traumat\u00f2legs i basant- me en la naturalesa del tractament, he elaborat una s\u00e8rie de casos on el tractament t\u00e9 una efectivitat alta:<\/p>\n
– Tendinitis: Consisteix en una inflamaci\u00f3 del tend\u00f3, teixit conjuntiu que connecta un os i un m\u00fascul. Sol donar- se en el tend\u00f3 d\u2019Aquil\u00b7les o en el tend\u00f3 de la r\u00f2tula. T\u00e9 una efectivitat alta com a reductor del dolor produ\u00eft per aquest inflamaci\u00f3.<\/p>\n
– Esquin\u00e7 de lligaments: Aquesta lesi\u00f3 es una distensi\u00f3 del teixit que depenent el grau de for\u00e7a aplicada pot portar a diferents graus de la lesi\u00f3. Es distingeixen tres graus:<\/p>\n
– 1r Grau: Lleugera elongaci\u00f3 del lligament. Es tracta amb rep\u00f2s.<\/p>\n
– 2n Grau: \u00c9s un grau mitj\u00e0, on hi ha una ruptura parcial del lligament. El tractament que es duu a terme en aquest grau consisteix en enguixar amb un guix especial regulable. Quan passa m\u00e9s temps de la recuperaci\u00f3, aquest guix es regula i permet un cert moviment al genoll, cosa que permet que la recuperaci\u00f3 acceleri. En aquest grau es quan es solen utilitzar m\u00e9s els FC, ja que es una oportunitat id\u00f2nia per poder regenerar teixits, que \u00e9s la funci\u00f3 dels FC.<\/p>\n
– 3r Grau: Ruptura total del lligament. En aquest cas, primer hi ha una operaci\u00f3 quir\u00fargica per tal de poder tornar a unir el lligament, cosint- lo. En el moment en el que el pacient es recupera de l\u2019operaci\u00f3, es recomana la injecci\u00f3 de FC per tal d\u2019accelerar el proc\u00e9s d\u2019uni\u00f3 del lligament.<\/p>\n
Lligament anterior creuat trencat.<\/p>\n
– Artrosis: En la artrosis, la superf\u00edcie del cart\u00edlag es trenca i es desgasta, la qual cosa provoca que els ossos es moguin l’un contra l’altre, generant fricci\u00f3, dolor, inflor i p\u00e8rdua de moviment en l’articulaci\u00f3. Amb el temps, l’articulaci\u00f3 arriba a perdre la seva forma original, i poden cr\u00e9ixer en ella espolons. A m\u00e9s, poden desprendre’s trossos d’os i de cart\u00edlag i surar dins de l’espai de l’articulaci\u00f3, la qual cosa genera m\u00e9s dolor i dany. El plasma enriquit amb plaquetes es utilitzat com a tractament d\u2019aquesta lesi\u00f3 per que redueix el desgast del cart\u00edlag, rebaixa el dolor produ\u00eft i, en cas d\u2019haver una inflamaci\u00f3, pot reduir- la. Es una de les principals aplicacions dels factors de creixement.<\/p>\n
A part d\u2019aquests casos, que son lesions espec\u00edfics de l\u2019aparell locomotor hum\u00e0, hi ha una gran difer\u00e8ncia segons l\u2019\u00e0mbit en el qual siguin utilitzats. <\/p>\n
<\/p>\n
Segons els traumat\u00f2legs entrevistats, des de el seu punt de vista, el plasma enriquit amb plaquetes es utilitzat b\u00e0sicament en lesions de l\u2019\u00e0mbit esportiu, ja que el que principalment es busca \u00e9s una reducci\u00f3 del temps de recuperaci\u00f3, tot i que en l\u2019\u00e0mbit quotidi\u00e0 tamb\u00e9 s\u00f3n efica\u00e7os i proporcionen efectes positius.<\/p>\n
4.6.- Compatibilitat amb altres tractaments i possibilitats de rebuig:<\/p>\n
La compatibilitat amb altres tractaments \u00e9s absoluta. Pot combinar- se amb totes les t\u00e8cniques de regeneraci\u00f3 de teixits esmentades en aquest treball. Anant m\u00e9s enll\u00e0, fins i tot hi ha una, les infiltracions d\u2019oz\u00f3, que actuen com a catalitzador en una infiltraci\u00f3 de factors de creixement.<\/p>\n
A m\u00e9s a m\u00e9s, les possibilitats de rebuig s\u00f3n nul\u00b7les, ja que el plasma prov\u00e9 del propi pacient, evitant aix\u00ed problemes de rebuig per part del cos del pacient el qual ha sigut sotm\u00e8s a la t\u00e8cnica.<\/p>\n
4.7.- Cicles de sessions:<\/p>\n
Les infiltracions de plasma enriquit amb plaquetes solen fer- se per cicles. Un cicle compren un nombre determinat de sessions, que s\u00f3n les infiltracions en si. No hi ha un n\u00famero est\u00e0ndard assignat, sin\u00f3 que tot dependr\u00e0 de la lesi\u00f3, del grau d\u2019aquesta i del propi pacient. El nombre de sessions es estudiat per l\u2019especialista que duu a terme el tractament. Normalment, quantes m\u00e9s sessions realitzes, millor son els resultats, tot i que pot arribar a un punt on la lesi\u00f3 no millori.<\/p>\n
4.8.- Inconvenients:<\/p>\n
La t\u00e8cnica presenta un \u00fanic inconvenient: el tema econ\u00f2mic. Com s\u2019ha vist, comporta una reducci\u00f3 del dolor i del temps de recuperaci\u00f3, \u00e9s una t\u00e8cnica r\u00e0pida (una sessi\u00f3 pot durar entre 10- 15 minuts), no provoca dolor i no provoca rebuig i t\u00e9 una compatibilitat absoluta amb altres t\u00e8cniques.<\/p>\n
El problema est\u00e0 en el material utilitzat. El material ha d\u2019estar esterilitzat correctament, cosa que comporta un despreniment econ\u00f2mic. A m\u00e9s a m\u00e9s, s\u2019ha d\u2019utilitzar una centrifugadora, material de laboratori no molt barat. Una d\u2019un tub, amb un rotor especial per dur a terme la t\u00e8cnica podria arribar a costar uns 3.000\u20ac.<\/p>\n
A tot aix\u00f2, s\u2019ha de sumar que aquesta infiltraci\u00f3 sol fer- se en quir\u00f2fan, el qual ha d\u2019estar ben equipat. I, sobretot, imprescindible, els metges els quals duen a terme la t\u00e8cnica.<\/p>\n
5.- Comparativa de les t\u00e8cniques de regeneraci\u00f3 de teixits:<\/p>\n
No totes les t\u00e8cniques tenen la mateixa efectivitat ni tracten les mateixes lesions. A continuaci\u00f3, basant- me en les entrevistes a traumat\u00f2legs i a la bibliografia que he obtingut, es mostrar\u00e0 una comparativa segons diversos factors:<\/p>\n
5.1.- Comparaci\u00f3 segons les lesions que tracten:<\/p>\n
No totes les t\u00e8cniques actuen sobre les mateixes lesions. Hi ha unes lesions principals en les quals tracten. Tot seguit es mostrar\u00e0 en quines lesions s\u00f3n m\u00e9s efectives les t\u00e8cniques:<\/p>\n
– Massoter\u00e0pia: Es emprada pr\u00e0cticament en quasi totes les lesions, ja que \u00e9s una t\u00e8cnica f\u00edsica que no presenta cap rebuig. Els seus efectes s\u00f3n iguals en totes les lesions.<\/p>\n
– Fisioter\u00e0pia: Aquesta t\u00e8cnica s\u2019utilitza en totes les lesions de l\u2019aparell locomotor, ja que no comporta cap possibilitat de rebuig i \u00e9s compatible amb altres tractaments. A m\u00e9s a m\u00e9s, els seus efectes son significatius en totes les lesions.<\/p>\n
– Sulfat de condro\u00eftina: Aquesta t\u00e8cnica s\u2019empra sobretot en lesions cartilaginoses, degut a que aquesta subst\u00e0ncia es troba en el cart\u00edlag i amb aquesta t\u00e8cnica es busca la regeneraci\u00f3 del cart\u00edlag o una disminuci\u00f3 del seu desgast.<\/p>\n
– Infiltracions d\u2019\u00e0cid hialur\u00f2nic: Les infiltracions d\u2019aquest \u00e0cid s\u2019utilitzen en lesions del teixit conjuntiu del cart\u00edlag, ja que la principal tasca d\u2019aquesta t\u00e8cnica es buscar una regeneraci\u00f3 del teixit o un descens del desgast cartilagin\u00f3s produ\u00eft pel constant fregament de les articulacions en el seu moviment.<\/p>\n
– Infiltracions d\u2019oz\u00f3: Aquestes infiltracions actuen b\u00e9 en lesions de tend\u00f3, cart\u00edlag i lligament. Molts cops actuen com a catalitzadors del plasma ric en plaquetes, per aix\u00f2 les lesions a les quals s\u00f3n efectives son les mateixes.<\/p>\n
– Plasma ric en plaquetes: La infiltraci\u00f3 del plasma ric en plaquetes s\u2019utilitza b\u00e0sicament en lesions cartilaginoses, tendinoses o lligamentoses, ja que produeix una acceleraci\u00f3 de la regeneraci\u00f3 de teixit conjuntiu. \u00c9s la que dona millors resultats en aquestes lesions, per sobre de la resta de t\u00e8cniques emprades fins ara.<\/p>\n
5.2.- Comparativa segons els efectes que tenen en el pacient:<\/p>\n
No totes les t\u00e8cniques tenen els mateixos efectes sobre el pacient. Algunes s\u2019utilitzen per la regeneraci\u00f3 del teixit, altres per reduir inflamaci\u00f3… Seguidament, es presenta els efectes que t\u00e9 cada t\u00e8cnica en el pacient:<\/p>\n
– Massoter\u00e0pia: El principal efecte de la massoter\u00e0pia en un pacient \u00e9s la reducci\u00f3 del dolor de la lesi\u00f3 mitjan\u00e7ant el massatge. Alguna vegada pot provocar un descens del temps de recuperaci\u00f3, per\u00f2 no sempre en comporta un.<\/p>\n
– Fisioter\u00e0pia: La fisioter\u00e0pia utilitza agents f\u00edsics, tals com l\u2019electricitat o el magnetisme, per produir un alleugeriment del dolor i una tonificaci\u00f3 del m\u00fascul afectat per la lesi\u00f3, aix\u00ed com un escur\u00e7ament del per\u00edode inicial de la recuperaci\u00f3 de la lesi\u00f3 que afecta al pacient. Tamb\u00e9 pot tenir un efecte preventiu davant lesions de l\u2019aparell locomotor.<\/p>\n
– Sulfat de condro\u00eftina: La ingesta d\u2019aquest f\u00e0rmac comporta una regeneraci\u00f3 del cart\u00edlag lesionat o desgastat i a una reducci\u00f3 del dolor produ\u00efda per la lesi\u00f3 d\u2019aquest tipus de teixit conjuntiu.<\/p>\n
– Infiltracions d\u2019\u00e0cid hialur\u00f2nic: Les infiltracions d\u2019aquest proteoglic\u00e0 busquen una reducci\u00f3 del dolor i la inflor, aix\u00ed com una reducci\u00f3 del desgast del teixit cartilagin\u00f3s. Tamb\u00e9 pot usar- se com a prevenci\u00f3 davant de lesions del cart\u00edlag. Gr\u00e0cies a la seva capacitat regeneradora de teixit, comporta una reducci\u00f3 del termini de temps estimat per a una lesi\u00f3 al cart\u00edlag.<\/p>\n
– Infiltracions d\u2019oz\u00f3: Aquestes infiltracions actuen en el pacient produint un alleugeriment del dolor articular, una reducci\u00f3 de la inflor, un descens del temps de recuperaci\u00f3 estimat inicialment i una acceleraci\u00f3 de la regeneraci\u00f3 del teixit, ja que actua com a catalitzador dels factors de creixement.<\/p>\n
– Plasma ric en plaquetes: La infiltraci\u00f3 d\u2019aquest plasma comporta una reducci\u00f3 del dolor causat per una lesi\u00f3, una reducci\u00f3 del temps estimat de recuperaci\u00f3, aix\u00ed com una potenciaci\u00f3 de la regeneraci\u00f3 del teixit que es troba lesionat. A m\u00e9s a m\u00e9s, pot usar- se com a m\u00e8tode preventiu davant de certes lesions.<\/p>\n
Seguidament, es mostra una taula on es resumeix tot aquest contingut:<\/p>\n
5.3.- Comparaci\u00f3 segons el m\u00e8tode d\u2019aplicaci\u00f3:<\/p>\n
No totes les t\u00e8cniques s\u2019apliquen sobre el pacient de la mateixa forma. Tot seguit, s\u2019explica quin \u00e9s el m\u00e8tode d\u2019aplicaci\u00f3 de les t\u00e8cniques:<\/p>\n
– Massoter\u00e0pia: Consisteix en un massatge, per tant, parlem d\u2019un m\u00e8tode d\u2019aplicaci\u00f3 manual.<\/p>\n
– Fisioter\u00e0pia: Consisteix en la utilitzaci\u00f3 d\u2019agents f\u00edsics, per tant, ser\u00e0 una t\u00e8cnica que t\u00e9 un m\u00e8tode d\u2019aplicaci\u00f3 manual.<\/p>\n
– Sulfat de condro\u00eftina: Aquest f\u00e0rmac es ingerit via oral pel pacient, per tant, estem parlant d\u2019un m\u00e8tode oral.<\/p>\n
– Infiltracions d\u2019\u00e0cid <\/p>\n
<\/p>\n
hialur\u00f2nic: Com el seu nom indica, consisteix en una infiltraci\u00f3 d\u2019una subst\u00e0ncia.<\/p>\n
– Infiltracions d\u2019oz\u00f3: Consisteix en fer una punci\u00f3 per injectar l\u2019oz\u00f3, \u00e9s a dir, una infiltraci\u00f3. Tamb\u00e9 pot ser ingerit via oral, per\u00f2 sol ser en pocs casos.<\/p>\n
– Plasma ric en plaquetes: Aquest plasma s\u2019introdueix mitjan\u00e7ant una injecci\u00f3 en la zona lesionada del pacient, llavors el m\u00e8tode es una infiltraci\u00f3.<\/p>\n
Seguidament, es mostra una taula on es resum els m\u00e8todes d\u2019aplicaci\u00f3 de les t\u00e8cniques:<\/p>\n
6.- Part pr\u00e0ctica: estudi de pacients:<\/p>\n
Com a part pr\u00e0ctica del TR he fet un estudi sobre les t\u00e8cniques de regeneraci\u00f3 de teixits en un total de 25 pacients. En aquest estudi s\u2019ha valorat la lesi\u00f3, la t\u00e8cnica emprada, el sexe del pacient, l\u2019\u00e0mbit del pacient i l\u2019efecte produ\u00eft per la t\u00e8cnica pel que fa al temps de la lesi\u00f3. Les lesions estudiades han sigut el genoll i el tend\u00f3 d\u2019Aquil\u00b7les.<\/p>\n
6.1.- Utilitzaci\u00f3 de les t\u00e8cniques:<\/p>\n
Els resultats obtinguts de les enquestes han sigut els seg\u00fcents:<\/p>\n
– Massoter\u00e0pia: Aquesta t\u00e8cnica no ha estat utilitzada en cap pacient dels estudiats.<\/p>\n
– Fisioter\u00e0pia: La fisioter\u00e0pia ha sigut emprada en el 100% dels pacients.<\/p>\n
– Sulfat de condro\u00eftina: S\u2019ha utilitzat en el 16% dels enquestats.<\/p>\n
– Infiltracions d\u2019\u00e0cid hialur\u00f2nic: S\u2019han utilitzat en el 24% dels pacients.<\/p>\n
– Infiltracions d\u2019oz\u00f3: Ha sigut emprada en el 12% dels pacients.<\/p>\n
– Factors de creixement: Ha sigut utilitzada en el 40% dels pacients.<\/p>\n
6.2.- Utilitzaci\u00f3 de lesions:<\/p>\n
Els resultats obtinguts dels pacients han sigut:<\/p>\n
– Massoter\u00e0pia: Com no ha sigut efectuada en cap pacient, tampoc ha sigut emprada en cap lesi\u00f3.<\/p>\n
– Fisioter\u00e0pia: Ha sigut emprada en totes les lesions que entraven dins de l\u2018estudi.<\/p>\n
– Sulfat de condro\u00eftina: Ha sigut emprat en un 100% en lesions del menisc.<\/p>\n
– Infiltracions d\u2019\u00e0cid hialur\u00f2nic: Han siguts emprades en un 100% de lesions al menisc.<\/p>\n
– Infiltracions d\u2019oz\u00f3: Han sigut emprades en un 66% en lesions del tend\u00f3 d\u2019Aquil\u00b7les i en un 33% en lesions de menisc.<\/p>\n
– Factors de creixement: S\u2019ha utilitzat en un 40% en lesions de menisc, en un 40% en lesions del tend\u00f3 d\u2019Aquil\u00b7les i en un 20% en lligaments.<\/p>\n
6.3.- Efectivitat de t\u00e8cniques en la reducci\u00f3 del temps de recuperaci\u00f3:<\/p>\n
Les t\u00e8cniques tenen una efectivitat en la recuperaci\u00f3 del pacient. A continuaci\u00f3, es mostra aquesta efectivitat:<\/p>\n
– Massoter\u00e0pia: No ha sigut utilitzada en cap pacient.<\/p>\n
– Fisioter\u00e0pia: S\u2019utilitza en tots els casos i comporta en un 40% dels casos una reducci\u00f3 del temps de recuperaci\u00f3.<\/p>\n
– Sulfat de condro\u00eftina: Ha sigut utilitzada en 4 pacients i ha comportat una reducci\u00f3 del temps en un 50% dels pacients.<\/p>\n
– Infiltracions d\u2019\u00e0cid hialur\u00f2nic: Ha suposat una reducci\u00f3 del temps de recuperaci\u00f3 en un 83,33% de pacients.<\/p>\n
– Infiltracions d\u2019oz\u00f3: Ha sigut utilitzada en 3 pacients i ha redu\u00eft el temps de recuperaci\u00f3 en el 66% dels pacients.<\/p>\n
– Factors de creixement: Aquestes infiltracions han sigut efectives en un 70% dels pacients.<\/p>\n
6.4.- Utilitzaci\u00f3 segons l\u2019\u00e0mbit:<\/p>\n
Les t\u00e8cniques s\u00f3n utilitzades segons l\u2019\u00e0mbit de la lesi\u00f3. Els resultats obtinguts han sigut:<\/p>\n
– Massoter\u00e0pia: No ha sigut utilitzada en cap pacient.<\/p>\n
– Fisioter\u00e0pia: Utilitzada en totes les lesions, sense importar \u00e0mbit.<\/p>\n
– Sulfat de condro\u00eftina: Utilitzada en un 50% en \u00e0mbit quotidi\u00e0 i en un 50% en \u00e0mbit esportiu.<\/p>\n
– Infiltracions d\u2019\u00e0cid hialur\u00f2nic: Utilitzades en un 66% en \u00e0mbit esportiu i en un 33% en \u00e0mbit quotidi\u00e0.<\/p>\n
– Infiltracions d\u2019oz\u00f3: Utilitzat en un 66% en \u00e0mbit esportiu i en l\u2019\u00e0mbit quotidi\u00e0 en un 33%.<\/p>\n
– Factors de creixement: Utilitzats en un 70% en \u00e0mbit esportiu i un 30% en \u00e0mbit quotidi\u00e0.<\/p>\n
6.5.- Relaci\u00f3 entre \u00e0mbit i efectivitat:<\/p>\n
L\u2019efectivitat pot dependre de l\u2019\u00e0mbit del pacient. A continuaci\u00f3, es mostra aquesta relaci\u00f3:<\/p>\n
– Massoter\u00e0pia: No ha sigut utilitzada en cap dels pacients.<\/p>\n
– Fisioter\u00e0pia: Ha tingut efectivitat en ambd\u00f3s \u00e0mbits.<\/p>\n
– Sulfat de condro\u00eftina: T\u00e9 un 100% d\u2019efectivitat en l\u2019\u00e0mbit quotidi\u00e0 i un 0% d\u2019efectivitat en l\u2019\u00e0mbit esportiu.<\/p>\n
– Infiltracions d\u2019\u00e0cid hialur\u00f2nic: T\u00e9 una efectivitat del 100% en l\u2019\u00e0mbit esportiu i un 50% d\u2019efectivitat en l\u2019\u00e0mbit quotidi\u00e0.<\/p>\n
– Infiltracions d\u2019oz\u00f3: T\u00e9 una efectivitat en l\u2019\u00e0mbit esportiu del 100% i una efectivitat del 0% en l\u2019\u00e0mbit quotidi\u00e0.<\/p>\n
– Factors de creixement: T\u00e9 una efectivitat del 85\u20197% en l\u2019\u00e0mbit esportiu i una efectivitat del 33% en l\u2019\u00e0mbit quotidi\u00e0.<\/p>\n
6.6.- Motiu per el qual el pacient es sotmet a la t\u00e8cnica:<\/p>\n
– Massoter\u00e0pia: No ha sigut utilitzada per cap pacient.<\/p>\n
– Fisioter\u00e0pia: En un 100% dels casos s\u2019utilitza per recomanaci\u00f3 m\u00e8dica.<\/p>\n
– Sulfat de condro\u00eftina: En un 100% dels enquestats el motiu \u00e9s la recomanaci\u00f3 m\u00e8dica.<\/p>\n
– Infiltracions d\u2019\u00e0cid hialur\u00f2nic: Un 66% dels enquestats es va sotmetre a aquesta t\u00e8cnica per recomanaci\u00f3 m\u00e8dica, un 16% per informaci\u00f3 en revistes especialitzades i un 16% per informaci\u00f3 a internet.<\/p>\n
– Infiltracions d\u2019oz\u00f3: Un 50% dels enquestats va dur a terme aquesta t\u00e8cnica per recomanaci\u00f3 m\u00e8dica, un 25% per informaci\u00f3 a internet i un 25% per informaci\u00f3 d\u2019un conegut.<\/p>\n
– Factors de creixement: Un 75% dels enquestats va utilitzar aquesta t\u00e8cnica per recomanaci\u00f3 m\u00e8dica, un 16% per informaci\u00f3 a internet i un 8% per informaci\u00f3 d\u2019un conegut.<\/p>\n
7.- Conclusions:<\/p>\n
Les conclusions del treball estan basades en la interpretaci\u00f3 de les dades obtingudes de l\u2019estudi de pacients i les seves lesions. A continuaci\u00f3, es presenten les conclusions d\u2019aquest treball segons diferents factors.<\/p>\n
7.1.- Conclusi\u00f3 sobre la utilitzaci\u00f3 de les t\u00e8cniques de regeneraci\u00f3 de teixits:<\/p>\n
Segons els resultats obtinguts, he pogut elaborat el seg\u00fcent gr\u00e0fic:<\/p>\n
Gr\u00e0fic 1: En aquest gr\u00e0fic es mostra el percentatge d\u2019us de les diferents t\u00e8cniques de regeneraci\u00f3 de teixits.<\/p>\n
Com es pot observar el gr\u00e0fic, la fisioter\u00e0pia es emprada en tots els tractaments, degut als seus bons resultats. Despr\u00e8s, es troben els factors de creixement amb un 40% de l\u2019\u00fas i en tercer lloc les infiltracions d\u2019\u00e0cid hialur\u00f2nic amb un 24%.<\/p>\n
La conclusi\u00f3 que es pot extreure \u00e9s que la fisioter\u00e0pia \u00e9s essencial en la regeneraci\u00f3 del teixit d\u2019un lesionat de genoll o tend\u00f3 d\u2019Aquil\u00b7les i que els factors de creixement, <\/p>\n
<\/p>\n
tot i ser una t\u00e8cnica relativament nova, t\u00e9 bons resultats i s\u2019empra en un 40% dels pacients, un percentatge bastant alt. Per \u00faltim, tenim l\u2019\u00e0cid hialur\u00f2nic, que s\u2019ha vist despla\u00e7at pels factors de creixement, per\u00f2 que gr\u00e0cies als seus bons resultats, encara se segueix utilitzant en un 24% dels pacients.<\/p>\n
7.2.- Conclusions sobre la utilitzaci\u00f3 de les t\u00e8cniques segons la lesi\u00f3:<\/p>\n
Segons els resultats obtinguts en l\u2019estudi, he elaborat el seg\u00fcent gr\u00e0fic:<\/p>\n
Gr\u00e0fic 2: Es mostra la comparativa de l\u2019\u00fas de les t\u00e8cniques segons la lesi\u00f3.<\/p>\n
Com es pot observar en el gr\u00e0fic, la massoter\u00e0pia no \u00e9s utilitzada en cap lesi\u00f3, per\u00f2 en canvi, la fisioter\u00e0pia \u00e9s utilitzada en totes les lesions, ja que els seus efectes s\u00f3n molt bons en tots els tipus de lesi\u00f3.<\/p>\n
El sulfat de condro\u00eftina i l\u2019\u00e0cid hialur\u00f2nic son emprats en lesions del cart\u00edlag degut a que s\u00f3n precursors de la construcci\u00f3 del cart\u00edlag o formen part d\u2019ell.<\/p>\n
Les infiltracions d\u2019oz\u00f3 s\u00f3n emprades en tend\u00f3 d\u2019Aquil\u00b7les i menisc, un 66% i un 33% respectivament, ja que actuen com a potenciadors dels factors de creixement i \u00e9s all\u00e0 on dona millors resultats.<\/p>\n
Els factors de creixement s\u00f3n emprats en un 40% en menisc i tend\u00f3 d\u2019Aquil\u00b7les i un 20% en lligaments. Aquesta t\u00e8cnica dona bons resultats en totes aquestes lesions, per\u00f2 donen bastants bons resultats en menisc i tend\u00f3 d\u2019Aquil\u00b7les.<\/p>\n
Com a conclusi\u00f3 es pot extreure, basant- nos en aquest gr\u00e0fic i l\u2019anterior, que a l\u2019hora d\u2019una lesi\u00f3 al menisc la t\u00e8cnica m\u00e9s emprada s\u00f3n les infiltracions d\u2019\u00e0cid hialur\u00f2nic.<\/p>\n
Quan es tracta de lesions als lligaments, la t\u00e8cnica m\u00e9s emprada s\u00f3n els factors de creixement., igual que quan es tracten lesions al tend\u00f3 d\u2019Aquil\u00b7les.<\/p>\n
Per \u00faltim, veiem que la fisioter\u00e0pia interv\u00e9 en tota recuperaci\u00f3 de lesi\u00f3.<\/p>\n
7.3.- Conclusions sobre l\u2019efectivitat de les t\u00e8cniques en la reducci\u00f3 de temps de recuperaci\u00f3:<\/p>\n
A partir de les dades de l\u2019estudi realitzat, he elaborat el seg\u00fcent gr\u00e0fic:<\/p>\n
Gr\u00e0fic 3: Es mostra l\u2019efectivitat de les t\u00e8cniques.<\/p>\n
Com es pot veure en el gr\u00e0fic, les t\u00e8cniques que tenen majors efectes s\u00f3n la fisioter\u00e0pia, les infiltracions d\u2019\u00e0cid hialur\u00f2nic i els factors de creixement.<\/p>\n
Cada t\u00e8cnica s\u2019utilitza per a diferents lesions, com s\u2019ha observat en el gr\u00e0fic anterior. Per tant, es pot extreure la conclusi\u00f3 que la t\u00e8cnica que t\u00e9 una major efectivitat en les lesions de menisc \u00e9s la infiltraci\u00f3 d\u2019\u00e0cid hialur\u00f2nic, i la que t\u00e9 millors resultats en lligaments i tend\u00f3 d\u2019Aquil\u00b7les \u00e9s la infiltraci\u00f3 de plasma ric en plaquetes.<\/p>\n
La fisioter\u00e0pia tamb\u00e9 t\u00e9 una alta efectivitat, per\u00f2 per que es utilitzada en tots els casos i normalment sol haver una rebaixa del temps pronosticat.<\/p>\n
Les infiltracions d\u2019oz\u00f3 tamb\u00e9 tenen una alta efectivitat, per\u00f2 est\u00e0 associat a que s\u2019injecten juntament amb factors de creixement incrementant el seu efecte.<\/p>\n
7.4.- Conclusions sobre la utilitzaci\u00f3 de la t\u00e8cnica segons l\u2019\u00e0mbit:<\/p>\n
Segons les dades obtingudes a l\u2019estudi, he pogut elaborar el gr\u00e0fic seg\u00fcent:<\/p>\n
Gr\u00e0fic 4: Es mostra la relaci\u00f3 entre la t\u00e8cnica i l\u2019\u00e0mbit en el qual s\u2019utilitza.<\/p>\n
Com es pot observar en el gr\u00e0fic, hi ha una predominan\u00e7a a fer servir les t\u00e8cniques de regeneraci\u00f3 de teixits en \u00e0mbit esportiu i no en \u00e0mbit quotidi\u00e0, per\u00f2 tamb\u00e9 es utilitzada de manera significativa.<\/p>\n
S\u2019observa tamb\u00e9 que la fisioter\u00e0pia es utilitzada en ambd\u00f3s \u00e0mbits per igual, ja que s\u2019utilitza en tots els casos de lesions, sigui l\u2019\u00e0mbit que sigui.<\/p>\n
La conclusi\u00f3 que \u00e9s pot extreure \u00e9s que quan hi ha una lesi\u00f3 esportiva, es busca un retorn a la normalitat prematur per tal de reincorporar- se a l\u2019esport abans del temps estimat de lesi\u00f3, i en canvi, en l\u2019\u00e0mbit quotidi\u00e0 nom\u00e9s es busca una reducci\u00f3 del dolor de la lesi\u00f3.<\/p>\n
La \u00fanica t\u00e8cnica en la qual tots dos \u00e0mbits es troben igualats \u00e9s en la medicaci\u00f3 de sulfat de condro\u00eftina, ja que no \u00e9s una t\u00e8cnica que busqui un rebaixament del temps de recuperaci\u00f3 del pacient, sin\u00f3 que el que es busca \u00e9s una reducci\u00f3 del dolor articular.<\/p>\n
7.5.- Conclusions sobre la relaci\u00f3 entre \u00e0mbit i efectivitat:<\/p>\n
Segons les dades obtingudes a l\u2019estudi, he elaborat el seg\u00fcent gr\u00e0fic:<\/p>\n
Gr\u00e0fic 5: Es mostra l\u2019efectivitat de la t\u00e8cnica en cada \u00e0mbit<\/p>\n
Com es pot observar en el gr\u00e0fic, la majoria de t\u00e8cniques tenen una major efectivitat en lesions de l\u2019\u00e0mbit esportiu, a excepci\u00f3 del sulfat de condro\u00eftina. Aquesta difer\u00e8ncia es deguda a que aquesta t\u00e8cnica busca principalment una reducci\u00f3 del dolor i no del temps de recuperaci\u00f3 del pacient lesionat.<\/p>\n
Les conclusions que es poden extreure son que les infiltracions d\u2019oz\u00f3 tenen una efectivitat alta per que actuen com a catalitzadors dels factors de creixement, augmentant la seva ja de per si alta efectivitat.<\/p>\n
L\u2019\u00e0cid hialur\u00f2nic, al comportar una reducci\u00f3 del dolor i de reducci\u00f3 del temps, actua b\u00e9 en tots dos \u00e0mbits.<\/p>\n
Els factors de creixement presenten una gran efectivitat en l\u2019\u00e0mbit esportiu i una no tant alta a l\u2019\u00e0mbit quotidi\u00e0, tot i que tenen un bon funcionament, pot ser degut al cost alt del tractament.<\/p>\n
7.6.- Conclusi\u00f3 del motiu d\u2019utilitzaci\u00f3 d\u2019una t\u00e8cnica:<\/p>\n
Segons les dades de l\u2019estudi, he pogut elaborar el seg\u00fcent gr\u00e0fic:<\/p>\n
Gr\u00e0fic 6: Es mostra el motiu d\u2019utilitzaci\u00f3 de les t\u00e8cniques.<\/p>\n
Com es pot observar en el gr\u00e0fic, totes les t\u00e8cniques s\u00f3n recomanades en la seva majoria pel metge de la persona. Un percentatge m\u00e9s petit mostra que tamb\u00e9 t\u00e9 import\u00e0ncia el que anomenem el \u201cboca a boca\u201d, \u00e9s a dir, la informaci\u00f3 que poden aportar coneguts quan parlem. A m\u00e9s, gr\u00e0cies a la globalitzaci\u00f3 de la informaci\u00f3, internet ha esdevingut una font important d\u2019informaci\u00f3 per a la gent. I en \u00faltim terme trobem les revistes especialitzades, font d\u2019informaci\u00f3 per a al gent a la qual li agrada un determinat tema.<\/p>\n
7.7.- Conclusi\u00f3 general del treball:<\/p>\n
La conclusi\u00f3 del treball \u00e9s la seg\u00fcent:<\/p>\n
Les t\u00e8cniques de regeneraci\u00f3 de teixits han esdevingut una part de la medicina molt important. Cada vegada m\u00e9s, la nostra societat tendeix al sedentarisme, cosa que provoca lesions de l\u2019aparell locomotor m\u00e9s i m\u00e9s sovint. Per aix\u00f2 aquestes t\u00e8cniques s\u00f3n tan importants. A continuaci\u00f3, far\u00e9 una conclusi\u00f3 de cada t\u00e8cnica:<\/p>\n
– Massoter\u00e0pia: Utilitzada abans, ara ha sofert una davallada. Actualment s\u2019utilitza com una part de la fisioter\u00e0pia, el massatge terap\u00e8utic. Hi ha especialistes en aquesta t\u00e8cnica i el seu principal objectiu \u00e9s la reducci\u00f3 del dolor.<\/p>\n
– Fisioter\u00e0pia: Es emprada en totes les lesions, en tots el \u00e0mbits i sempre proporciona una millora del pacient. La seva completa compatibilitat amb altres tractament s la fa una de les t\u00e8cniques de regeneraci\u00f3 de teixits imprescindible. S\u2019utilitza en la recuperaci\u00f3 de tota persona i t\u00e9 com a principal objectiu una tonificaci\u00f3 del m\u00fascul i una reducci\u00f3 del dolor. Tamb\u00e9 pot servir per a diagnosticar una lesi\u00f3. \u00c9s actualment la <\/p>\n
<\/p>\n
t\u00e8cnica m\u00e9s utilitzada i proporciona una efectivitat que actualment cap t\u00e8cnica ha pogut igualar, per aix\u00f2 es recomanada per tots els metges.<\/p>\n
– Sulfat de condro\u00eftina: Ingerit per via oral, aquest f\u00e0rmac ha esdevingut molt emprat en la gent que no es dedica a cap esport. La seva alta efectivitat com a alleugeridor del dolor i com a regenerador de cart\u00edlag, l\u2019ha fet ser una de les t\u00e8cniques de regeneraci\u00f3 de menisc en l\u2019\u00e0mbit quotidi\u00e0 m\u00e9s recomanada pels especialistes. T\u00e9 un cost barat, per aix\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s bastant utilitzat. La funci\u00f3 principal del f\u00e0rmac \u00e9s la lluita contra l\u2019artrosi, contra la que cada vegada est\u00e0 donant millors i millors resultats.<\/p>\n
– Infiltracions d\u2019\u00e0cid hialur\u00f2nic: Les infiltracions d\u2019aquest proteoglic\u00e0 s\u00f3n les que millors resultats donen en les lesions al menisc del genoll en l\u2019\u00e0mbit esportiu. S\u00f3n recomanades pr\u00e0cticament per tots els especialistes, sense importar el grau de la lesi\u00f3. Actualment \u00e9s una de les t\u00e8cniques m\u00e9s emprades i els seus efectes com a reductor del dolor i reductor del temps de recuperaci\u00f3 han sigut constatats per molts pacients. Tamb\u00e9 t\u00e9 una bona efectivitat en l\u2019\u00e0mbit quotidi\u00e0 degut a la seva acci\u00f3 antiinflamat\u00f2ria i alleugeridora del dolor. Actua molt b\u00e9 contra la artrosis i contra un desgast excessiu del cart\u00edlag.<\/p>\n
– Infiltracions d\u2019oz\u00f3: Aquesta t\u00e8cnica es emprada juntament als factors de creixement, com a potenciadors d\u2019aquests. Cada vegada m\u00e9s s\u2019est\u00e0 comen\u00e7ant a utilitzar, ja que comporta una reducci\u00f3 del temps de recuperaci\u00f3 aix\u00ed com una reducci\u00f3 de la inflor i del dolor a l\u2019articulaci\u00f3. Es emprat tant en menisc com en el tend\u00f3 d\u2019Aquil\u00b7les, amb una major efectivitat en lesions de l\u2019\u00e0mbit esportiu.<\/p>\n
– Factors de creixement: La t\u00e8cnica m\u00e9s recent i la m\u00e9s polivalent. La seva completa compatibilitat amb la resta de tractaments, la rapidesa de la intervenci\u00f3 i els resultats que aporta sobre qualsevol teixit, la fan, ara per ara, la millor t\u00e8cnica de regeneraci\u00f3 del teixit que existeix actualment. Actua b\u00e9 en lesions al menisc, a lligaments i al tend\u00f3 d\u2019Aquil\u00b7les, amb una efectivitat del 70%. La infiltraci\u00f3 del plasma ric en plaquetes es emprada b\u00e0sicament en l\u2019\u00e0mbit esportiu, tot i que la seva efectivitat com a potent antiinflamatori i com a reductor del dolor, fan que aquesta t\u00e8cnica pugui ser emprada tamb\u00e9 en l\u2019\u00e0mbit quotidi\u00e0 amb resultats tamb\u00e9 molt bons. Tot i ser una t\u00e8cnica relativament nova, la seva promoci\u00f3 per metges i altres medis ha estat excel\u00b7lent, i \u00faltimament una gran majoria d\u2019esportistes d\u2019elit o gent que vol una recuperaci\u00f3 m\u00e9s r\u00e0pida s\u2019ha sotm\u00e8s a la t\u00e8cnica. Nom\u00e9s t\u00e9 un \u00fanic inconvenient: el alt cost al que el pacient ha de fer front davant de la realitzaci\u00f3 d\u2019aquesta t\u00e8cnica. Quan s\u2019aconsegueixi reduir el cost de la intervenci\u00f3, estarem davant de la possiblement millor manera de regenerar el teixit connectiu del nostre cos de manera natural, ja que l\u2019\u00fanic que es injectat al nostre cos s\u00f3n c\u00e8l\u00b7lules provinents d\u2019ell mateix.<\/p>\n
8.- Webgrafia:<\/p>\n
– www.achillestendon.com<\/p>\n
– www.onblood.com<\/p>\n
– www.tulesion.es<\/p>\n
– http:\/\/www.efisioterapia.net\/articulos\/lesiones- el- tendon- aquiles<\/p>\n
– http:\/\/www.nlm.nih.gov\/medlineplus\/spanish\/druginfo\/natural\/744.html<\/p>\n
– http:\/\/www.arthritis.org\/espanol\/terapias- alternativas- complementarias- – glucosamina.php<\/p>\n
– http:\/\/www.webmd.com\/vitamins- supplements\/ingredientmono- 1062- HYALURONIC%20ACID.aspx?activeIngredientId=1062&activeIngredientName=HYALURONIC%20ACID<\/p>\n
– http:\/\/www.forumclinic.cat\/artrosi_i_artritis\/noticies_artrosi\/eficcia- de- l39cid- hialurnic- intraarticular- en- artr<\/p>\n
9.- Bibliografia:<\/p>\n
1.- Anatom\u00eda para el Movimiento, tomo I. Autor: Blandine Calais- German. Editorial: Los Libros de La Liebre de Marzo S.L. ISBN: 84- 87403- 13- 1<\/p>\n
2.- Fisioterapia del aparato locomotor. Autor: Hilde- Sabine Reichel, Claudia E.Ploke. Editorial: Paidotribo. ISBN: 978- 84- 8019- 937- 7<\/p>\n
3.- Estiramientos anal\u00edticos manuales, t\u00e9cnicas pasivas. Autor: Henri Neiger. Editorial: Panamericana. ISBN: 84- 7903- 349- 5<\/p>\n
10.- Agra\u00efments:<\/p>\n
Aquest treball de recerca mai hauria estat possible sense l\u2019ajuda de :<\/p>\n
– Tota la gent que ha sigut entrevistada i que ha sigut de molta ajuda per que aquest sigui el resultat final.<\/p>\n
– A la meva tutora, Tere Contreras, per haver- me aguantat tantes hores i hores sabent que no \u00e9s f\u00e0cil.<\/p>\n
– Al Centre M\u00e8dic de Castelldefels i a la seva cap de quir\u00f2fan, Gemma Campanales.<\/p>\n
– A la meva fam\u00edlia, per saber encoratjar- me quan m\u00e9s ho necessitava.<\/p>\n
– A la gent de tulesion.es per respondre a totes les meves preguntes.<\/p>\n
\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Factors de creixement i t\u00e8cniques de regeneraci\u00f3 de teixits en genoll i tend\u00f3 d\u2019Aquil\u00b7les. En el seg\u00fcent treball de recerca, presentar\u00e9 un estudi sobre les t\u00e8cniques que actualment s\u2019estan utilitzant per tractar diverses lesions a l\u2019aparell locomotor hum\u00e0, especialment les lesions de genoll i al tend\u00f3 d\u2019Aquil\u00b7les. En el treball es veu una primera part … <\/p>\n