tot i ser una tècnica relativament nova, té bons resultats i s’empra en un 40% dels pacients, un percentatge bastant alt. Per últim, tenim l’àcid hialurònic, que s’ha vist desplaçat pels factors de creixement, però que gràcies als seus bons resultats, encara se segueix utilitzant en un 24% dels pacients.
7.2.- Conclusions sobre la utilització de les tècniques segons la lesió:
Segons els resultats obtinguts en l’estudi, he elaborat el següent gràfic:
Gràfic 2: Es mostra la comparativa de l’ús de les tècniques segons la lesió.
Com es pot observar en el gràfic, la massoteràpia no és utilitzada en cap lesió, però en canvi, la fisioteràpia és utilitzada en totes les lesions, ja que els seus efectes són molt bons en tots els tipus de lesió.
El sulfat de condroïtina i l’àcid hialurònic son emprats en lesions del cartílag degut a que són precursors de la construcció del cartílag o formen part d’ell.
Les infiltracions d’ozó són emprades en tendó d’Aquil·les i menisc, un 66% i un 33% respectivament, ja que actuen com a potenciadors dels factors de creixement i és allà on dona millors resultats.
Els factors de creixement són emprats en un 40% en menisc i tendó d’Aquil·les i un 20% en lligaments. Aquesta tècnica dona bons resultats en totes aquestes lesions, però donen bastants bons resultats en menisc i tendó d’Aquil·les.
Com a conclusió es pot extreure, basant- nos en aquest gràfic i l’anterior, que a l’hora d’una lesió al menisc la tècnica més emprada són les infiltracions d’àcid hialurònic.
Quan es tracta de lesions als lligaments, la tècnica més emprada són els factors de creixement., igual que quan es tracten lesions al tendó d’Aquil·les.
Per últim, veiem que la fisioteràpia intervé en tota recuperació de lesió.
7.3.- Conclusions sobre l’efectivitat de les tècniques en la reducció de temps de recuperació:
A partir de les dades de l’estudi realitzat, he elaborat el següent gràfic:
Gràfic 3: Es mostra l’efectivitat de les tècniques.
Com es pot veure en el gràfic, les tècniques que tenen majors efectes són la fisioteràpia, les infiltracions d’àcid hialurònic i els factors de creixement.
Cada tècnica s’utilitza per a diferents lesions, com s’ha observat en el gràfic anterior. Per tant, es pot extreure la conclusió que la tècnica que té una major efectivitat en les lesions de menisc és la infiltració d’àcid hialurònic, i la que té millors resultats en lligaments i tendó d’Aquil·les és la infiltració de plasma ric en plaquetes.
La fisioteràpia també té una alta efectivitat, però per que es utilitzada en tots els casos i normalment sol haver una rebaixa del temps pronosticat.
Les infiltracions d’ozó també tenen una alta efectivitat, però està associat a que s’injecten juntament amb factors de creixement incrementant el seu efecte.
7.4.- Conclusions sobre la utilització de la tècnica segons l’àmbit:
Segons les dades obtingudes a l’estudi, he pogut elaborar el gràfic següent:
Gràfic 4: Es mostra la relació entre la tècnica i l’àmbit en el qual s’utilitza.
Com es pot observar en el gràfic, hi ha una predominança a fer servir les tècniques de regeneració de teixits en àmbit esportiu i no en àmbit quotidià, però també es utilitzada de manera significativa.
S’observa també que la fisioteràpia es utilitzada en ambdós àmbits per igual, ja que s’utilitza en tots els casos de lesions, sigui l’àmbit que sigui.
La conclusió que és pot extreure és que quan hi ha una lesió esportiva, es busca un retorn a la normalitat prematur per tal de reincorporar- se a l’esport abans del temps estimat de lesió, i en canvi, en l’àmbit quotidià només es busca una reducció del dolor de la lesió.
La única tècnica en la qual tots dos àmbits es troben igualats és en la medicació de sulfat de condroïtina, ja que no és una tècnica que busqui un rebaixament del temps de recuperació del pacient, sinó que el que es busca és una reducció del dolor articular.
7.5.- Conclusions sobre la relació entre àmbit i efectivitat:
Segons les dades obtingudes a l’estudi, he elaborat el següent gràfic:
Gràfic 5: Es mostra l’efectivitat de la tècnica en cada àmbit
Com es pot observar en el gràfic, la majoria de tècniques tenen una major efectivitat en lesions de l’àmbit esportiu, a excepció del sulfat de condroïtina. Aquesta diferència es deguda a que aquesta tècnica busca principalment una reducció del dolor i no del temps de recuperació del pacient lesionat.
Les conclusions que es poden extreure son que les infiltracions d’ozó tenen una efectivitat alta per que actuen com a catalitzadors dels factors de creixement, augmentant la seva ja de per si alta efectivitat.
L’àcid hialurònic, al comportar una reducció del dolor i de reducció del temps, actua bé en tots dos àmbits.
Els factors de creixement presenten una gran efectivitat en l’àmbit esportiu i una no tant alta a l’àmbit quotidià, tot i que tenen un bon funcionament, pot ser degut al cost alt del tractament.
7.6.- Conclusió del motiu d’utilització d’una tècnica:
Segons les dades de l’estudi, he pogut elaborar el següent gràfic:
Gràfic 6: Es mostra el motiu d’utilització de les tècniques.
Com es pot observar en el gràfic, totes les tècniques són recomanades en la seva majoria pel metge de la persona. Un percentatge més petit mostra que també té importància el que anomenem el “boca a boca”, és a dir, la informació que poden aportar coneguts quan parlem. A més, gràcies a la globalització de la informació, internet ha esdevingut una font important d’informació per a la gent. I en últim terme trobem les revistes especialitzades, font d’informació per a al gent a la qual li agrada un determinat tema.
7.7.- Conclusió general del treball:
La conclusió del treball és la següent:
Les tècniques de regeneració de teixits han esdevingut una part de la medicina molt important. Cada vegada més, la nostra societat tendeix al sedentarisme, cosa que provoca lesions de l’aparell locomotor més i més sovint. Per això aquestes tècniques són tan importants. A continuació, faré una conclusió de cada tècnica:
– Massoteràpia: Utilitzada abans, ara ha sofert una davallada. Actualment s’utilitza com una part de la fisioteràpia, el massatge terapèutic. Hi ha especialistes en aquesta tècnica i el seu principal objectiu és la reducció del dolor.
– Fisioteràpia: Es emprada en totes les lesions, en tots el àmbits i sempre proporciona una millora del pacient. La seva completa compatibilitat amb altres tractament s la fa una de les tècniques de regeneració de teixits imprescindible. S’utilitza en la recuperació de tota persona i té com a principal objectiu una tonificació del múscul i una reducció del dolor. També pot servir per a diagnosticar una lesió. És actualment la