Segons els traumatòlegs entrevistats, des de el seu punt de vista, el plasma enriquit amb plaquetes es utilitzat bàsicament en lesions de l’àmbit esportiu, ja que el que principalment es busca és una reducció del temps de recuperació, tot i que en l’àmbit quotidià també són eficaços i proporcionen efectes positius.
4.6.- Compatibilitat amb altres tractaments i possibilitats de rebuig:
La compatibilitat amb altres tractaments és absoluta. Pot combinar- se amb totes les tècniques de regeneració de teixits esmentades en aquest treball. Anant més enllà, fins i tot hi ha una, les infiltracions d’ozó, que actuen com a catalitzador en una infiltració de factors de creixement.
A més a més, les possibilitats de rebuig són nul·les, ja que el plasma prové del propi pacient, evitant així problemes de rebuig per part del cos del pacient el qual ha sigut sotmès a la tècnica.
4.7.- Cicles de sessions:
Les infiltracions de plasma enriquit amb plaquetes solen fer- se per cicles. Un cicle compren un nombre determinat de sessions, que són les infiltracions en si. No hi ha un número estàndard assignat, sinó que tot dependrà de la lesió, del grau d’aquesta i del propi pacient. El nombre de sessions es estudiat per l’especialista que duu a terme el tractament. Normalment, quantes més sessions realitzes, millor son els resultats, tot i que pot arribar a un punt on la lesió no millori.
4.8.- Inconvenients:
La tècnica presenta un únic inconvenient: el tema econòmic. Com s’ha vist, comporta una reducció del dolor i del temps de recuperació, és una tècnica ràpida (una sessió pot durar entre 10- 15 minuts), no provoca dolor i no provoca rebuig i té una compatibilitat absoluta amb altres tècniques.
El problema està en el material utilitzat. El material ha d’estar esterilitzat correctament, cosa que comporta un despreniment econòmic. A més a més, s’ha d’utilitzar una centrifugadora, material de laboratori no molt barat. Una d’un tub, amb un rotor especial per dur a terme la tècnica podria arribar a costar uns 3.000€.
A tot això, s’ha de sumar que aquesta infiltració sol fer- se en quiròfan, el qual ha d’estar ben equipat. I, sobretot, imprescindible, els metges els quals duen a terme la tècnica.
5.- Comparativa de les tècniques de regeneració de teixits:
No totes les tècniques tenen la mateixa efectivitat ni tracten les mateixes lesions. A continuació, basant- me en les entrevistes a traumatòlegs i a la bibliografia que he obtingut, es mostrarà una comparativa segons diversos factors:
5.1.- Comparació segons les lesions que tracten:
No totes les tècniques actuen sobre les mateixes lesions. Hi ha unes lesions principals en les quals tracten. Tot seguit es mostrarà en quines lesions són més efectives les tècniques:
– Massoteràpia: Es emprada pràcticament en quasi totes les lesions, ja que és una tècnica física que no presenta cap rebuig. Els seus efectes són iguals en totes les lesions.
– Fisioteràpia: Aquesta tècnica s’utilitza en totes les lesions de l’aparell locomotor, ja que no comporta cap possibilitat de rebuig i és compatible amb altres tractaments. A més a més, els seus efectes son significatius en totes les lesions.
– Sulfat de condroïtina: Aquesta tècnica s’empra sobretot en lesions cartilaginoses, degut a que aquesta substància es troba en el cartílag i amb aquesta tècnica es busca la regeneració del cartílag o una disminució del seu desgast.
– Infiltracions d’àcid hialurònic: Les infiltracions d’aquest àcid s’utilitzen en lesions del teixit conjuntiu del cartílag, ja que la principal tasca d’aquesta tècnica es buscar una regeneració del teixit o un descens del desgast cartilaginós produït pel constant fregament de les articulacions en el seu moviment.
– Infiltracions d’ozó: Aquestes infiltracions actuen bé en lesions de tendó, cartílag i lligament. Molts cops actuen com a catalitzadors del plasma ric en plaquetes, per això les lesions a les quals són efectives son les mateixes.
– Plasma ric en plaquetes: La infiltració del plasma ric en plaquetes s’utilitza bàsicament en lesions cartilaginoses, tendinoses o lligamentoses, ja que produeix una acceleració de la regeneració de teixit conjuntiu. És la que dona millors resultats en aquestes lesions, per sobre de la resta de tècniques emprades fins ara.
5.2.- Comparativa segons els efectes que tenen en el pacient:
No totes les tècniques tenen els mateixos efectes sobre el pacient. Algunes s’utilitzen per la regeneració del teixit, altres per reduir inflamació… Seguidament, es presenta els efectes que té cada tècnica en el pacient:
– Massoteràpia: El principal efecte de la massoteràpia en un pacient és la reducció del dolor de la lesió mitjançant el massatge. Alguna vegada pot provocar un descens del temps de recuperació, però no sempre en comporta un.
– Fisioteràpia: La fisioteràpia utilitza agents físics, tals com l’electricitat o el magnetisme, per produir un alleugeriment del dolor i una tonificació del múscul afectat per la lesió, així com un escurçament del període inicial de la recuperació de la lesió que afecta al pacient. També pot tenir un efecte preventiu davant lesions de l’aparell locomotor.
– Sulfat de condroïtina: La ingesta d’aquest fàrmac comporta una regeneració del cartílag lesionat o desgastat i a una reducció del dolor produïda per la lesió d’aquest tipus de teixit conjuntiu.
– Infiltracions d’àcid hialurònic: Les infiltracions d’aquest proteoglicà busquen una reducció del dolor i la inflor, així com una reducció del desgast del teixit cartilaginós. També pot usar- se com a prevenció davant de lesions del cartílag. Gràcies a la seva capacitat regeneradora de teixit, comporta una reducció del termini de temps estimat per a una lesió al cartílag.
– Infiltracions d’ozó: Aquestes infiltracions actuen en el pacient produint un alleugeriment del dolor articular, una reducció de la inflor, un descens del temps de recuperació estimat inicialment i una acceleració de la regeneració del teixit, ja que actua com a catalitzador dels factors de creixement.
– Plasma ric en plaquetes: La infiltració d’aquest plasma comporta una reducció del dolor causat per una lesió, una reducció del temps estimat de recuperació, així com una potenciació de la regeneració del teixit que es troba lesionat. A més a més, pot usar- se com a mètode preventiu davant de certes lesions.
Seguidament, es mostra una taula on es resumeix tot aquest contingut:
5.3.- Comparació segons el mètode d’aplicació:
No totes les tècniques s’apliquen sobre el pacient de la mateixa forma. Tot seguit, s’explica quin és el mètode d’aplicació de les tècniques:
– Massoteràpia: Consisteix en un massatge, per tant, parlem d’un mètode d’aplicació manual.
– Fisioteràpia: Consisteix en la utilització d’agents físics, per tant, serà una tècnica que té un mètode d’aplicació manual.
– Sulfat de condroïtina: Aquest fàrmac es ingerit via oral pel pacient, per tant, estem parlant d’un mètode oral.
– Infiltracions d’àcid