Aquest plasma es troba barrejat amb la sang formant una dissolució homogènia, en la qual els dos es troben perfectament dissolts. La sang està formada per una gran quantitat de substàncies, el plasma (abans esmentada la seva composició), a més dels eritròcits, encarregats del transport de l’oxigen per les arteries del cos, els leucòcits, encarregats de la defensa del cos i d’evitar infeccions, i les plaquetes, encarregades de la coagulació sanguínia i font natural de factors de creixement.
A l’hora de fer el tractament, s’extreu sang del pacient a la qual es vol dur a terme la tècnica. La sang extreta és la mateixa quantitat que s’extreu en una analítica convencional, uns 6- 8 mil·límetres. A aquesta sang se li afegeix una petita quantitat d’anticoagulant.
La manera de la qual es pot separar es mitjançant una tècnica de separació per a dissolucions homogènies. La tècnica emprada és la centrifugació. Aquesta tècnica consisteix en introduir la mostra de sang en una centrifugadora, màquina la qual dona una certa acceleració centrífuga a la mostra per tal que els elements amb més pes caiguin al fons i els elements que pesen menys quedin a dalt, clarament diferenciats.
Quan es centrifuga la sang, el plasma queda en la part de dalt i la resta d’eritròcits precipiten al fons. Una vegada està ben diferenciat l’un de l’altre, mitjançant una decantació es pot obtenir el plasma. Una decantació consisteix en la separació de dos substàncies per les seves densitats.
Una vegada ja és te el plasma, mitjançant una pipeta es separa el plasma convencional del qual està enriquit amb plaquetes.
4.3.2.- Infiltració del plasma ric en plaquetes en l’articulació:
Desprès de tenir una entrevista amb la cap de quiròfan del Centre Mèdic de Castelldefels, lloc on s’utilitza la tècnica, vaig poder aconseguir tota la informació necessària per explicar- me el moment de la infiltració.
Una vegada ja es té el plasma aïllat de la resta de la sang, es el moment d’introduir- lo en la zona afectada per la lesió. Com es tracta d’una infiltració, tot el material que es emprat està esterilitzat i normalment, es sol tenir un ajudant per que ell passi totes les eines i instruments necessaris per poder dur a terme bé la infiltració, normalment sol ser un infermer. A més a més, se sol fer en quiròfan, per qüestions d’higiene i comoditat pel pacient i el doctor. No se sol ficar anestèsia, però si hi ha gent propensa al dolor, podria ficar- se una anestesia local, per tal de reduir el dolor en el moment de la punció.
Abans de fer la injecció, s’ha de desinfectar la zona on es va a fer la punció, per evitar que hagi cap infecció. Seguidament, es procedeix a la injecció, la qual sol ser una mica dolorosa, ja que la xeringa es introduïda en una zona inflamada. S’injecta el plasma, i, quan es retira, es torna a desinfectar el lloc de la punció, per tal d’evitar una infecció de nou. Normalment, no hi ha cap efecte secundari, els únics que poden haver- hi son un enrogiment de la zona, prurit i una mica d’inflamació. Després de la infiltració es necessari un repòs d’entre 24 i 48 hores sense fer esport ni cap acció massa estressant per l’articulació.
4.4.- Factors a tenir en compte en la realització de la tècnica:
Hi ha una sèrie de factors a tenir en compte quan es realitza la tècnica del plasma enriquit amb plaquetes que poden variar la seva efectivitat a l’hora de regenerar els teixits:
– Lloc de la lesió: Depenent de la lesió a la qual sigui emprat tindran un efecte o un altre. S’ha pogut observar que tenen un millor rendiment en lesions tendinoses, com una tendinitis o una ruptura de lligaments, i en malalties de desgast continu de cartílag, com podria ser una artrosis o una condropatia.
– Edat del pacient: Els factors de creixement poden ser ingerits en persones de totes les edats i sexes, ja que no és una tècnica que comporti cap risc per a la salut del pacient. Però s’ha observat que actuen de manera més favorable en persones joves que en grans, acurtant el període de recuperació en més temps en persones joves que en persones de major edat.
– Àmbit del pacient: Hi ha dos principals àmbits en els quals es pot dividir el tractament. Depenent de l’àmbit del pacient, el plasma enriquit actua d’una manera més o menys favorable.
– Àmbit quotidià: Son totes les accions realitzades en el dia a dia de la persona que serà sotmesa a la tècnica. Molta gent pot patir una lesió realitzant accions quotidianes, com poden ser pujar les escaleres, ajupir- se o aixecar- se de la cadira. En aquest àmbit tenen un efecte positiu quan es tracta d’una reducció del dolor i una ampliació del moviment.
– Àmbit esportiu: Inclou totes les accions realitzades per el pacient quan practica un esport. És l’àmbit en el qual es dona més aquesta tècnica. Els seus efectes en aquest àmbit son una reducció del dolor, una ampliació del moviment i una reincorporació més ràpida a l’esport el qual practica el lesionat.
4.5.- Casos en els quals s’empra el plasma enriquit amb plaquetes:
Segons les entrevistes fetes a traumatòlegs i basant- me en la naturalesa del tractament, he elaborat una sèrie de casos on el tractament té una efectivitat alta:
– Tendinitis: Consisteix en una inflamació del tendó, teixit conjuntiu que connecta un os i un múscul. Sol donar- se en el tendó d’Aquil·les o en el tendó de la ròtula. Té una efectivitat alta com a reductor del dolor produït per aquest inflamació.
– Esquinç de lligaments: Aquesta lesió es una distensió del teixit que depenent el grau de força aplicada pot portar a diferents graus de la lesió. Es distingeixen tres graus:
– 1r Grau: Lleugera elongació del lligament. Es tracta amb repòs.
– 2n Grau: És un grau mitjà, on hi ha una ruptura parcial del lligament. El tractament que es duu a terme en aquest grau consisteix en enguixar amb un guix especial regulable. Quan passa més temps de la recuperació, aquest guix es regula i permet un cert moviment al genoll, cosa que permet que la recuperació acceleri. En aquest grau es quan es solen utilitzar més els FC, ja que es una oportunitat idònia per poder regenerar teixits, que és la funció dels FC.
– 3r Grau: Ruptura total del lligament. En aquest cas, primer hi ha una operació quirúrgica per tal de poder tornar a unir el lligament, cosint- lo. En el moment en el que el pacient es recupera de l’operació, es recomana la injecció de FC per tal d’accelerar el procés d’unió del lligament.
Lligament anterior creuat trencat.
– Artrosis: En la artrosis, la superfície del cartílag es trenca i es desgasta, la qual cosa provoca que els ossos es moguin l’un contra l’altre, generant fricció, dolor, inflor i pèrdua de moviment en l’articulació. Amb el temps, l’articulació arriba a perdre la seva forma original, i poden créixer en ella espolons. A més, poden desprendre’s trossos d’os i de cartílag i surar dins de l’espai de l’articulació, la qual cosa genera més dolor i dany. El plasma enriquit amb plaquetes es utilitzat com a tractament d’aquesta lesió per que redueix el desgast del cartílag, rebaixa el dolor produït i, en cas d’haver una inflamació, pot reduir- la. Es una de les principals aplicacions dels factors de creixement.
A part d’aquests casos, que son lesions específics de l’aparell locomotor humà, hi ha una gran diferència segons l’àmbit en el qual siguin utilitzats.