Primerament, la recuperació dels teixits es feia de manera natural, sense cap tècnica que acceleres el procés regeneratiu dels teixits afectats per la lesió.
Més tard, va començar a introduir- se el massatge terapèutic. Aquest tractament consisteix en fer uns determinats massatges per tal de millorar la circulació sanguínia en la zona on ha hagut la lesió, recuperar la mobilitat restringida en els teixits que han sofert algun tipus de mal, reduir el dolor, entre d’altres. Aquest massatge també es conegut com massoteràpia.
Una altra aplicació del massatge es la fisioteràpia. La principal es diferencia es que la fisioteràpia busca una acceleració de la recuperació, a mes a mes d’alleugerir el dolor i proporcionar una millora en la rehabilitació de la lesió.
Una altra tècnica farmacològica que va aparèixer és ingerir pastilles les quals contenen cartílag d’un animal, principalment de tauró. Aquestes pastilles acceleren la recuperació i regeneració només de les lesions de cartílag, i es un bon tractament, que, tot i l’aparició dels factors de creixement, encara segueix sent un tractament recomanat pels doctors i especialistes. Son fetes de sulfat de condroïtina.
Al cap del temps, va desenvolupar- se la que va ser la tècnica més emprada fins el descobriment dels factors de creixement: les infiltracions d’àcid hialurònic.
3.1.- Massoteràpia:
– La massoteràpia consisteix en l’aplicació del massatge terapèutic per millorar la regeneració de la lesió. No es el mateix que la fisioteràpia, ja que la fisioteràpia implica la utilització d’algun agent físic, tals com corrent elèctric, o l’aigua. A més a més, la massoteràpia nomes implica una reducció del dolor, no una acceleració de la recuperació, tot i que a vegades, aquests massatges poden comportar- ne una.
3.2.- Fisioteràpia:
– La fisioteràpia es l’aplicació d’agents físics per tal de millorar la rehabilitació o prevenir certes lesions de l’aparell locomotor humà. També pot ser una eina de diagnòstic manual mitjançant el tacte de la zona que pot estar afectada. Mitjançant alguns símptomes característics d’algunes lesions. A continuació s’expliquen l’aportació de la fisioteràpia a les principals lesions de genoll on es poden aplicar factors de creixement:
3.2.1.- Diagnòstic fisioterapèutic de lesions al genoll:
Es duu a terme un anàlisis bàsic de la lesió, en la qual s’observen els següents aspectes: – Inspecció del moviment. Ex: Caminar. – Funcions quotidianes. Ex: Posar- se les sabates. – Anamnesis i inspecció. – Palpació per apreciar calor i inflamació. – Anàlisis funcional actiu. Ex: El pacient es posa a la gatzoneta i es demana que camini, observant si hi ha una aparició de dolor. – Anàlisis funcional passiu. Ex: Flexió i extensió del genoll suaument per mitjà del fisioterapeuta, el pacient es troba estirat. – Tests de resistència.
Els símptomes obtinguts de les experiències anteriors es poden interpretar segons uns factors. A continuació s’exposen dos exemples:
– Limitació del moviment: Segons on sigui serà una lesió o una altra:
– Inhibició de l’extensió en suspensió: Lesió de menisc.
– Limitació de la flexió: Pot indicar una reducció del quàdriceps o un bloqueig del recés supratelar.
– Dolor en la compressió: Estovament del cartílag.
– Dolor per estrès varo- valgo: Advertència d’irritació als lligaments laterals.
3.2.2.- Rehabilitació de lesions al genoll: Per tal de millorar la recuperació del pacient en diferents aspectes es duen a terme certs tractaments específics: – Reduir el dolor: crioteràpia, electroteràpia i drenatge limfàtic.
– Destonificació de la musculatura: Massoteràpia, tècniques de parts toves, tècniques d’extensió i distensió.
– Millorar la mobilitat: Mobilització de lliscament, mobilització de la ròtula, exercicis actius, extensió muscular.
– Millorar estabilitat i coordinació: Exercicis amb resistència, tals com fer força el mateix fisioterapeuta o amb ajut d’aparells com el theraband, o els cables de tensió, també coneguts com a Compex.
– Aprenentatge de la sensomotricitat: Exercicis amb aparells de propiocepció, com màrfegues toves.
– Millorar la resistència de la força: Pressió de cames.
– Millorar la carrega dels eixos de la cama:.
– Aprenentatge de la postura.
– Entrenament evolutiu de moviments específics de l’esport.
Aquests serien tots els exercicis realitzats en la recuperació d’un pacient. Però cadascun es realitza en una determinada etapa de la rehabilitació. Segons la informació que he obtingut de diverses entrevistes amb fisioterapeutes i en informació obtinguda de la bibliografia, he elaborat les següents taules sobre la rehabilitació per dues de les lesions més habituals del genoll, com són una lesió lligamentosa i una lesió del teixits conjuntiu cartilaginós. Cadascuna té un tracte diferent, tot i que les dues lesions tenen lloc a la mateixa articulació.
Lesió 1: Ruptura de lligaments.
Etapa: 1a Etapa
Duració: Un mes, mes i mig
Tractament: Repòs, antiinflamatori, analgèsic mitjançant electroteràpia, teràpia manual, musculació i crioteràpia. En aquesta etapa es treballa sobretot la desaparició del dolor i intentar una rebaixa de la inflor en la zona lesionada.
Etapa: 2a Etapa
Duració: Un mes i mig, dos mesos
Tractament: Augmentar la dificultat dels exercicis de musculació, iniciar els exercicis en descàrrega ( recolzant l’extremitat afectada), treballar la propiocepció gradualment, exercicis isotònics, isomètrics. Es tracta de que el pacient torni a la normalitat i recuperi la mobilitat i la força dels músculs.
Etapa: 3a Etapa
Duració: Fins a la reinserció del pacient
Tractament: En aquesta etapa es quan es treballa per que el pacient pugui tornar a fer vida normal. Comença la carrera continua i la bicicleta estàtica. Es treballen exercicis d’aturades i frenada, canvis de gir, fins arribar a la total recuperació.
Taula 1: Rehabilitació per una lesió de ruptura de lligaments.
Aquesta taula mostra com seria la rehabilitació d’un pacient que ha sofert una ruptura de lligaments, sense especificar quin. Depenent del lligament afectat, l’estil de rehabilitació no variaria, només variaria els exercicis a realitzar per a cada determinat lligament, ja que cadascun te unes funcions especifiques.
Si fos un lligament lateral el que es busca es posicionar el genoll cap a varo i valgo per tal de que torni a funcionar amb total normalitat. En canvi, si es una lesió de lligaments creuats, es busca que la persona pugui tornar a tenir l’estabilitat correcta al genoll, per tal de poder caminar i fer accions quotidianes, i si és el cas, de fer un esport. Per