és troba en la matriu extracel·lular. Esta composta de material (elements fibrosos, incloent proteoglicans, glúcids, entre d’altres.) produït per les cèl·lules i excretat a l’espai intracel·lular amb els teixits. Tots els nutrients i els residus metabòlics són transportats a través de la matriu extracel·lular. L’àcid hialurònic és un constituent important d’aquesta i serveix com un element estructural essencial. L’àcid hialurònic dona consistència a la matriu.
3.4.2.- Infiltració:
Una infiltració articular és una tècnica clínica consistent en la introducció mitjançant una injecció en l’interior d’una articulació d’una substància antiinflamatòria, analgèsica o per millorar les propietats viscoelàstiques de l’articulació.
Donat que es fa una introducció d’un objecte al cos de la persona, aquest objecte ha d’estar esterilitzat correctament. Desprès de fer- ne una, normalment es necessari un repòs articular d’entre 24- 48 hores.
3.4.3.- Infiltració d’àcid hialurònic:
En aquestes infiltracions s’insereix l’àcid hialurònic. El que es busca en aquesta infiltració és una suplementació del líquid articular per alleugerir dolor i la reducció dels fenòmens inflamatoris, podent d’aquesta manera millorar o normalitzar la capacitat funcional del pacient. En moltes ocasions es necessària la seva realització per tal de continuar amb la correcta rehabilitació del pacient.
Aquestes infiltracions han sigut injectades per traumatòlegs durant els passats 20 anys per millorar els resultats en l’osteoartritis.
Consisteix en la introducció en l’articulació, mitjançant una injecció, de 3 ml de substància o entre 1- 2 ml per a articulacions petites. Això permet que aquesta infiltració aconsegueixi amb una sola sessió una millora en els símptomes, a diferencia d’altres pautes de tractament.
Amb la finalitat d’evitar infeccions s’ha de realitzar- se en estrictes condicions d’asèpsia: guants estèrils, ajudant per proporcionar els utensilis i rentat de la pell amb alcohol o alguna solució antisèptica.
La infiltració no pot dur- se a terme si l’articulació o la pell estan molt inflamades o infectades o si hi ha ferides a la zona on s’ha de fer la punció.
En articulacions com el maluc o les articulacions interpofisiaries de la columna la infiltració ha de ser guiada per tècniques d’imatge: escopia, ecografia o artroscòpia, per el que serà realitzada preferentment en quiròfan.
Només ha de ser injectat dins de l’articulació. No s’ha d’injectar de forma intravascular, ni extraarticular, ni injectar- se en els teixits ni en la membrana sinovial.
La injecció intraarticular d’àcid hialurònic pot provocar reaccions locals com a enrogiment, prurit, edema i dolor. Aquestes reaccions solen ser molt febles o inexistents, però és més freqüent una sensació de distensió de l’articulació que pot causar algunes molèsties els primers dies.
No s’ha provat en dones embarassades, ni en període de lactància, ni en nens. No ha de ser injectat si el pacient és al·lèrgic als productes que contenen àcid hialurònic. Ha d’utilitzar- se amb precaució en els pacients que sofreixin condrocalcinosis, ja que el producte podria desencadenar una crisi aguda de la malaltia. En cas de vessament articular ha de buidar- se prèviament a la infiltració.
Fa poc, un grup reumatòlegs d’arreu l’Estat espanyol van fer un estudi sobre l’eficàcia d’aquest tractament amb pacients amb artrosis de nivell moderat- sever. Aquest estudi consistia en injectar en un grup de 300 pacients àcid hialurònic o sèrum fisiològic durant un període de 40 mesos en 4 cicles de sessions separats entre ell entre 6 i 12 mesos, on en cada cicle el pacient rebia un total de 5 injeccions per setmana.
Els resultats obtinguts per aquest grup de reumatòlegs va ser el següent:
– Fins un 73% dels pacients tractats amb àcid hialurònic van dir tenir un reducció del dolor del 20%, arribant en algun moment del tractament al 83% del total.
– Fins un 66% dels pacients tractats amb el sèrum van dir notar una reducció del dolor.
– La diferenciació de la reducció del dolor es fa més evident a partir del mes 14.
Les conclusions extretes per els experts va ser la següent:
– Una reducció del dolor positiva per part d’aquest fàrmac.
– No obstant això, es veu com el sèrum fisiològic arriba al 66%, cosa que indica que no hi ha una gran diferencia entre el sèrum i l’àcid hialurònic.
Les infiltracions d’àcid hialurònic també poden utilitzar- se per aconseguir un rejoveniment de la pell, tot i que amb efectes menys positius dels que s’obtenen de la infiltració en articulacions.
3.5.- Infiltracions d’ozó:
És una tècnica acceleradora de la recuperació de teixits. Pot aplicar- se per si mateixa, però normalment el que es fa es alternar injeccions d’ozó amb infiltracions de plasma enriquit amb plaquetes, ja que aquest ozó actuarà com a catalitzador de la reproducció cel·lular, augmentant així l’efecte, ja de per si eficaç, de les infiltracions de factors de creixement.
4.- Factors de creixement:
4.1.- Definició:
Segons les entrevistes fetes a diversos doctors, en la qual cadascun m’aportava una definició pròpia dels factors de creixement, he pogut elaborar una definició del que son aquests factors:
– Els factors de creixement són unes proteïnes, normalment enzims, que es poden trobar a l’interior de les plaquetes. Aquests factors estimulen la reproducció cel·lular i la diferenciació cel·lular en el teixit conjuntiu. En la medicina, son injectades en una zona afectada per una lesió per tal de reduir el dolor, la inflamació i el temps de recuperació de la lesió, ja que tenen la capacitat de regenerar teixit conjuntiu, tal com tendons, lligaments, cartílag, entre d’altres. Aquestes proteïnes s’uneixen específicament a receptors en la superfície de la cèl·lula on han d’actuar, i acceleren el ritme de la reproducció cel·lular.
4.2.- Plasma ric en plaquetes:
És la manera com son coneguts els factors de creixement utilitzats en la reparació de lesions. El plasma consisteix en el conjunt de cèl·lules no sanguínies que conté la sang, és a dir, tot el conjunt de cèl·lules i substancies les quals no son eritròcits ni leucòcits. Consisteix en el 55% del total de la sang. Està compost per un 90% d’aigua, un 7% de proteïnes, i el 3% restant per greix, glucosa, vitamines, hormones, oxigen, gas carbònic i nitrogen, a més de productes de desfeta del metabolisme, com l’àcid úric.
Les plaquetes són cèl·lules sanguínies encarregades d’interrompre el sagnat en cas de lesió vascular. A més són font natural de factors de creixement i tenen la peculiaritat d’alliberar aquestes proteïnes en el mateix lloc de la lesió aportant la capacitat de regenerar teixits i remodelar la matriu extracel·lular.
Si a més a més dels factors aportats per les plaquetes de manera natural, afegim uns factors més, es redueix el temps de recuperació de la lesió.
4.3.- Tractament amb plasma enriquit per plaquetes:
4.3.1.- Com s’obté el plasma?