hialurònic: Com el seu nom indica, consisteix en una infiltració d’una substància.
– Infiltracions d’ozó: Consisteix en fer una punció per injectar l’ozó, és a dir, una infiltració. També pot ser ingerit via oral, però sol ser en pocs casos.
– Plasma ric en plaquetes: Aquest plasma s’introdueix mitjançant una injecció en la zona lesionada del pacient, llavors el mètode es una infiltració.
Seguidament, es mostra una taula on es resum els mètodes d’aplicació de les tècniques:
6.- Part pràctica: estudi de pacients:
Com a part pràctica del TR he fet un estudi sobre les tècniques de regeneració de teixits en un total de 25 pacients. En aquest estudi s’ha valorat la lesió, la tècnica emprada, el sexe del pacient, l’àmbit del pacient i l’efecte produït per la tècnica pel que fa al temps de la lesió. Les lesions estudiades han sigut el genoll i el tendó d’Aquil·les.
6.1.- Utilització de les tècniques:
Els resultats obtinguts de les enquestes han sigut els següents:
– Massoteràpia: Aquesta tècnica no ha estat utilitzada en cap pacient dels estudiats.
– Fisioteràpia: La fisioteràpia ha sigut emprada en el 100% dels pacients.
– Sulfat de condroïtina: S’ha utilitzat en el 16% dels enquestats.
– Infiltracions d’àcid hialurònic: S’han utilitzat en el 24% dels pacients.
– Infiltracions d’ozó: Ha sigut emprada en el 12% dels pacients.
– Factors de creixement: Ha sigut utilitzada en el 40% dels pacients.
6.2.- Utilització de lesions:
Els resultats obtinguts dels pacients han sigut:
– Massoteràpia: Com no ha sigut efectuada en cap pacient, tampoc ha sigut emprada en cap lesió.
– Fisioteràpia: Ha sigut emprada en totes les lesions que entraven dins de l‘estudi.
– Sulfat de condroïtina: Ha sigut emprat en un 100% en lesions del menisc.
– Infiltracions d’àcid hialurònic: Han siguts emprades en un 100% de lesions al menisc.
– Infiltracions d’ozó: Han sigut emprades en un 66% en lesions del tendó d’Aquil·les i en un 33% en lesions de menisc.
– Factors de creixement: S’ha utilitzat en un 40% en lesions de menisc, en un 40% en lesions del tendó d’Aquil·les i en un 20% en lligaments.
6.3.- Efectivitat de tècniques en la reducció del temps de recuperació:
Les tècniques tenen una efectivitat en la recuperació del pacient. A continuació, es mostra aquesta efectivitat:
– Massoteràpia: No ha sigut utilitzada en cap pacient.
– Fisioteràpia: S’utilitza en tots els casos i comporta en un 40% dels casos una reducció del temps de recuperació.
– Sulfat de condroïtina: Ha sigut utilitzada en 4 pacients i ha comportat una reducció del temps en un 50% dels pacients.
– Infiltracions d’àcid hialurònic: Ha suposat una reducció del temps de recuperació en un 83,33% de pacients.
– Infiltracions d’ozó: Ha sigut utilitzada en 3 pacients i ha reduït el temps de recuperació en el 66% dels pacients.
– Factors de creixement: Aquestes infiltracions han sigut efectives en un 70% dels pacients.
6.4.- Utilització segons l’àmbit:
Les tècniques són utilitzades segons l’àmbit de la lesió. Els resultats obtinguts han sigut:
– Massoteràpia: No ha sigut utilitzada en cap pacient.
– Fisioteràpia: Utilitzada en totes les lesions, sense importar àmbit.
– Sulfat de condroïtina: Utilitzada en un 50% en àmbit quotidià i en un 50% en àmbit esportiu.
– Infiltracions d’àcid hialurònic: Utilitzades en un 66% en àmbit esportiu i en un 33% en àmbit quotidià.
– Infiltracions d’ozó: Utilitzat en un 66% en àmbit esportiu i en l’àmbit quotidià en un 33%.
– Factors de creixement: Utilitzats en un 70% en àmbit esportiu i un 30% en àmbit quotidià.
6.5.- Relació entre àmbit i efectivitat:
L’efectivitat pot dependre de l’àmbit del pacient. A continuació, es mostra aquesta relació:
– Massoteràpia: No ha sigut utilitzada en cap dels pacients.
– Fisioteràpia: Ha tingut efectivitat en ambdós àmbits.
– Sulfat de condroïtina: Té un 100% d’efectivitat en l’àmbit quotidià i un 0% d’efectivitat en l’àmbit esportiu.
– Infiltracions d’àcid hialurònic: Té una efectivitat del 100% en l’àmbit esportiu i un 50% d’efectivitat en l’àmbit quotidià.
– Infiltracions d’ozó: Té una efectivitat en l’àmbit esportiu del 100% i una efectivitat del 0% en l’àmbit quotidià.
– Factors de creixement: Té una efectivitat del 85’7% en l’àmbit esportiu i una efectivitat del 33% en l’àmbit quotidià.
6.6.- Motiu per el qual el pacient es sotmet a la tècnica:
– Massoteràpia: No ha sigut utilitzada per cap pacient.
– Fisioteràpia: En un 100% dels casos s’utilitza per recomanació mèdica.
– Sulfat de condroïtina: En un 100% dels enquestats el motiu és la recomanació mèdica.
– Infiltracions d’àcid hialurònic: Un 66% dels enquestats es va sotmetre a aquesta tècnica per recomanació mèdica, un 16% per informació en revistes especialitzades i un 16% per informació a internet.
– Infiltracions d’ozó: Un 50% dels enquestats va dur a terme aquesta tècnica per recomanació mèdica, un 25% per informació a internet i un 25% per informació d’un conegut.
– Factors de creixement: Un 75% dels enquestats va utilitzar aquesta tècnica per recomanació mèdica, un 16% per informació a internet i un 8% per informació d’un conegut.
7.- Conclusions:
Les conclusions del treball estan basades en la interpretació de les dades obtingudes de l’estudi de pacients i les seves lesions. A continuació, es presenten les conclusions d’aquest treball segons diferents factors.
7.1.- Conclusió sobre la utilització de les tècniques de regeneració de teixits:
Segons els resultats obtinguts, he pogut elaborat el següent gràfic:
Gràfic 1: En aquest gràfic es mostra el percentatge d’us de les diferents tècniques de regeneració de teixits.
Com es pot observar el gràfic, la fisioteràpia es emprada en tots els tractaments, degut als seus bons resultats. Desprès, es troben els factors de creixement amb un 40% de l’ús i en tercer lloc les infiltracions d’àcid hialurònic amb un 24%.
La conclusió que es pot extreure és que la fisioteràpia és essencial en la regeneració del teixit d’un lesionat de genoll o tendó d’Aquil·les i que els factors de creixement,