poder aconseguir això es potencien molt els exercicis de propiocepció i exercicis amb carrega i oposició per tal de tornar a fer forta la musculatura i que el lligament torni a estar tal i com estava anteriorment a la lesió.
Lesió 2: Artrosis o continu desgast del cartílag.
Etapa: 1a Etapa
Duració: Fins que desapareix la inflamació
Tractament: Teràpia antiinflamatòria, crioteràpia, corrents analgèsics, drenatge limfàtic.
Etapa: 2a Etapa
Duració: Completa rehabilitació
Tractament: Exercicis amb càrrega, exercicis de musculació i d’impacte, utilització de theraband, exercicis de propiocepció, agafar ritme de vida normal, amb un aprenentatge d’accions quotidianes, i en cas de practicar un esport, exercicis específics d’aquest esport.
Taula 2: Rehabilitació d’una lesió al menisc.
La principal funció dels meniscs es amortir els cops, per això una part essencial de la rehabilitació es fer que el cartílag torni a tenir una resistència als impactes i exercicis amb carrega. Normalment, les lesions de menisc són una esquinçada o un desgast continu del teixit conjuntiu. No té un temps de rehabilitació específic degut a que si es una lesió produïda pel desgast, fa que la rehabilitació hagi de ser continua per tal de intentar reduir al màxim el desgast del cartílag. En canvi, si es una lesió degut a un traumatisme, la rehabilitació es més favorable, ja que com hi ha una irrigació sanguínia esta alimentat de manera correcta.
3.2.3.- Diagnòstic terapèutic en lesions al tendó d’Aquil·les: El tendó d’Aquil·les pot sofrir una lesió degut a diversos factors:
– Sobre ús i excés d’extensió del tendó.
– Practicar esport només ocasionalment.
– Rotació excessiva del peu cap a dintre (pronació).
– Traumatisme (cop en el tendó).
– Ús d’un mal calçat.
– Arcs dels peus massa alts. Els principals símptomes per poder determinar una lesió al tendó d’Aquil·les són:
– Inflamació en el lloc on es troba el tendó.
– Limitació dolorosa de la flexió dorsal del peu (el peu no pot estirar- se o portar- se cap a enrere).
– Dificultat per caminar.
– Dificultat per recolzar- se sobre els dits dels peus (de puntetes).
3.2.4.- Rehabilitació d’una lesió al tendó d’Aquil·les:
La rehabilitació de la lesió del tendó d’Aquil·les sol ser molt llarga, ja que és un dels tendons que més força han de suportar de tot l’aparell locomotor humà. A continuació es mostra una rehabilitació d’un trencament del tendó:
Lesió 3: Ruptura del tendó d’Aquil·les.
Etapa: 1a Etapa
Duració: 3 setmanes
Tractament: Teràpia antiinflamatòria, corrents analgèsics, crioteràpia, ultrasons i electroteràpia.
Etapa: 2a Etapa
Duració: 8 setmanes
Tractament: Exercicis amb carrega i elongacions del tendó, ja que quan es trenca, aquest s’escurça. Per tal de millorar això es dur a terme exercicis que fan que el tendó torni a la seva posició original.
Etapa: 3a Etapa
Duració: Fins la completa recuperació del pacient
Tractament: Exercicis de estabilització, propiocepció i enfortiment dels músculs que intervenen amb aquest tendó, el tríceps sural i els bessons.
Taula 3: Rehabilitació del tendó d’Aquil·les.
3.3.- Suplements de sulfat de condroïtina: Aquesta tècnica de regeneració de teixit s’utilitza quan hi ha una lesió en un cartílag. El cartílag es troba desgastat o trencat, i per això s’ha de regenerar. Per accelerar aquesta regeneració es poden ingerir via oral uns suplements de sulfat de condroïtina. Aquest sulfat es troba en el cartílag al voltant de les articulacions, i se sol ingerir amb glucosamina, per poder ajudar així a la regeneració del teixit conjuntiu cartilaginós.
Aquest sulfat de condroïtina es pot aconseguir del cartílag que tenen en abundància molts animals, tals com el tauró. Se sol ingerir via oral, tot i que també pot aplicar- se damunt la pell, però amb resultats pitjors.
Aquest sulfat de condroïtina es un tractament el qual dona molts bons resultats a gent que té una degeneració al cartílag i fa que el seu desgast sigui menor. No se sol ingerir durant grans quantitats de temps, sinó que normalment el que es fa es alternar temps d’ingesta amb temps de no ingesta, fent així el tractament més efectiu del que seria amb una ingesta regular d’aquests suplements.
Es van descobrir a la dècada dels 80 i des de la seva aparició han esdevingut un tractament clau ja que els seus principals efectes són un alleugeriment del dolor i un millor funcionament de l’articulació.
La dosi recomanada es la de 800 mg/dia en una persona adulta. La lesió en la qual és més usat es principalment en l’artrosi, malaltia que provoca un desgast continu de l’articulació. El sulfat de condroïtina s’usa per retardar aquest desgast i fomentar la regeneració d’aquest.
3.4.- Infiltracions d’àcid hialurònic:
Aquesta és la tècnica que ha sigut emprada amb millors resultats abans del descobriment dels factors de creixement, i aquesta tècnica encara se segueix utilitzant, ja que dona uns resultats bastant bons, i, en comparació amb els factors de creixement, són més barats.
3.4.1.- L’àcid hialurònic:
L’àcid hialurònic es tracta d’un proteoglicà, és a dir, una molècula formada per una gran part de glúcids i una petita fracció proteica. És present en cada teixit del cos. És més concentrat en el líquid sinovial que es troba en les articulacions, en l’humor vitri de l’ull, i en la pell. Retenir l’aigua és una de les funcions més importants. També te la funció de proporcionar nutrients i extreure residus de cèl·lules que no tenen un subministrament de sang directe, com cèl·lules del cartílag. Amb una quantitat més baixa que l’adequada, els nutrients no poden ser transportats a aquestes cèl·lules i els residus no poden ser eliminats de cèl·lules.
Les nostres articulacions (com els colzes i genolls) són envoltades per una membrana anomenada membrana sinovial, el qual forma una càpsula al voltant dels extrems dels ossos. Aquesta membrana oculta un líquid conegut com líquid sinovial. Bàsicament, el líquid sinovial és troba dins cavitats de l’articulació. Té moltes funcions, incloent actuar com a lubrificant, amortidor de xoc i com a transportista de nutrients. El cartílag és immers en el líquid sinovial i és un teixit connectiu fibrós. No conté vasos sanguinis, per això és nodrit per l’àcid hialurònic i excreta els residus.
L’àcid hialurònic